És difícil que els professionals de la pesca de les costes de Tarragona i l'Ebre poguessin imaginar un 2020 pitjor al que han trobat a mesura que el calendari ha anat passant pàgines. El sector està fent esforços per sobreviure al sotrac econòmic del coronavirus amb prou feines, acumula pèrdues milionàries respecte als anys anteriors i té al davant un horitzó borrós i incert a curt, mitjà i llarg termini. Els altres semblen alineats a la contra.
En els dos mesos més crítics de l'emergència —entre mitjans de març i mitjans de maig—, la recaptació econòmica a les llotges s'ha desplomat fins a un 50% respecte a les primaveres de 2019, 2018 o 2017. És a dir; la tendència estable no només s'ha trencat, sinó que s'ha destruït en mil bocins per força major. Amb els números a la mà, els pescadors de Tarragona i l'Ebre han recaptat 3,5 milions d'euros menys que a les mateixes altures de l'any passat.
Covid-19: els pescadors del territori aconsegueixen la meitat de beneficis que en un any normal
La caiguda més pronunciada de tot Catalunya l'han patit els professionals de la costa tarragonina, amb una pèrdua del 56% de la recaptació —sempre en comparació amb el període març/maig de 2019— i l'evaporació automàtica de més d'1.156.000 euros. A les Terres de l'Ebre, el volum de la desfeta és similar: pèrdues de més de 2.100.000 euros i un 48% menys que l'any passat.
Les pèrdues totals a Catalunya durant els dos mesos de confinament absolut han deixat un forat de més de 9 milions d'euros que el govern ja s'ha compromès a corregir amb noves línies d'ajuts, encara per concretar, que hauran de servir per alleugerir la càrrega econòmica que ara ofega el sector. La dinàmica dels ERTO ha estat i està molt present també a tocar de la mar.
El sector tem una crisi llarga si els restaurants no acaben de carburar a l'estiu
«Tenim ara mateix la llotja sota mínims», alertaven des de la Confraria de Pescadors de Tarragona en un reportatge a TarragonaDigital després de les primeres setmanes d'aturada. Amb poques embarcacions amb possibilitat logística de sortir a la mar —i de complir els requisits de seguretat i distància— i encara menys restaurants oberts i en disposició de comprar-los el gènere, el forat s'ha accentuat sense pal·liatius.
La desfeta de la demanda i la disminució de l'oferta veuen ara un nou obstacle: la veda obligatòria de maig i juny que força a la majoria d'embarcacions a aturar de nou tota activitat per deixar que el fons marí es regeneri i que el peix torni a créixer de forma natural. «Tal com estan els preus de baixos, no crec que valgui la pena fer veda. L'any ja és negatiu i, si els preus encara baixen més a l'estiu, pot acabar sent contrapoduent», opinava el patró ebrenc Ramon Budesca tot just començar l'aturada.
La pesca de cranc blau a les Terres de l'Ebre deixa un forat de 200.000 euros
La pesca d'encerclament —sardina, seitó— ha notat una caiguda més alta de la recaptació amb prop d'un 60% menys d'ingressos, i la pesca d'arrossegament —gamba, peix blanc, marisc— és la que acumula més milions a l'aigüera amb més de 5 MEUR arreu del país. Les dificultats també s'han accentuat per als mariscadors de les Terres de l'Ebre i la pesca del cranc blau, que s'ha desplomat en vora el 70% dels ingressos i han deixat un forat de més de 200.000 euros.
El Departament d'Agricultura i Pesca ha fet números, i calcula que la pèrdua mitjana per embarcació a causa de la crisi de la Covid-19 frega els 15.000 euros de peix venut. El sector, a més, no veu clara la recuperació dels preus a curt termini i augura un estiu de més males notícies si els negocis de restauració no acaben de llevar les àncores aviat.
La Generalitat es compromet a obrir ajuts per pal·liar les pèrdues d'un 2020 desastrós
Un juliol, doncs, incert i en mans d'un sector de la restauració més que minvat. Maig i juny; dos mesos de veda i sense ingressos per al sector de la pesca. Març i abril, altres dos mesos gairebé en blanc per la pandèmia i amb la pràctica totalitat de les barques al moll. I això després d'un gener i febrer de mala mar, de mal temps i d'un temporal Glòria que va agreujar un inici de 2020 «caòtic i difícil» que també anunciava problemes.
Les males notícies s'han anat encavalcant i el sector arriba a l'equador de l'any en una situació delicadíssima, amb els números en vermell i amb més paraules que no pas fets des d'una administració a qui li demanen «respostes i ajuda» urgent. Els treballadors de la mar estan acostumats a lidiar amb ventades fortes i tempestes llargues, però fins i tot els vaixells més resistents s'acaben esquerdant quan amenaça el naufragi.