Les batzegades de l'any 2020 han posat a prova bona part de les estructures imprescindibles del sistema. La salut, l'educació, l'economia o els serveis socials en són exemples d'aquest patiment i d'aquestes dificultats afegides. L'atenció i la lluita contra la violència masclista tampoc és una excepció que s'hagi lliurat de les onades. «Quan tot va bé, sembla que les flaqueses no es vegin gaire», defensa l'Ekaterina Kàtcheff, presidenta de l'Institut Català de les Dones (ICD) a Tarragona. L'arribada del Dia Mundial contra la Violència Masclista d'aquest dimecres, 25-N, ho fa en el marc d'un any que ho ha deixat tot al descobert. «La lectura? Que no n'hi ha prou», opina.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Les dades oficials apunten que, en comparació amb l'any anterior, les denúncies per casos de violència masclista a les comarques de Tarragona havien disminuït en un 16,5% durant el primer semestre. Això suposava 1.153 denúncies entre el gener i el juny —les dades oficials més actualitzades avui disponibles—. Les expertes, però, declinen la conclusió simple que apuntaria a una reducció de la violència en un 16,5%. «No, al contrari», respon Kàtcheff. «El que enguany cal tenir en compte és que les condicions en què s'ha desenvolupat aquest 2020 han reactivat la por i els dubtes a l'hora denunciar» per part de les víctimes, qui sovint han passat els mesos compartint domicili i confinament amb el seu agressor.
Baixen les denúncies per violència masclista, però augmenten les atencions telefòniques a les víctimes aquest 2020
«Les dones víctimes de violència de gènere s’han vist obligades a conviure de forma permanent i forçosa amb els agressors, amb unes possibilitats de sortir nul·les o molt reduïdes, i sense accés a les seves xarxes de suport de familiars, amistats o professionals» destaca Neus Oliveras, professora de Dret a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i experta en matèria de la lluita contra la violència masclista.
La presidenta de l'Institut Català de les Dones apunta a una lectura semblant. «Fer el pas de denunciar requereix unes mínimes garanties d'esquena coberta i de poder fer una vida millor després del malson», apunta. «I enguany tot això ha trontollat, principalment per la precarietat o la fragilitat laboral que moltes d'aquestes víctimes han hagut de patir», lamenta. «Això ha fet dubtar, ha fet tornar a tenir por», lamenta. «I el resultat és, malauradament, d'haver fet enguany un pas enrere en aquest sentit», argumenta.
«La precarietat laboral ha fet trontollar les garanties mínimes per facilitar les denúncies de moltes víctimes»
El descens de les denúncies als jutjats, però, contrasta amb un augment significatiu de les trucades, les consultes i les atencions especialitzades a víctimes d'aquesta violència masclista. «Al servei de l'ICD, que no s'ha aturat perquè és considerat essencial, ja hem rebut més trucades de les que vam rebre en tot l'any 2019 al Camp de Tarragona», explica Kàtcheff. Això confirma el fort repunt que es va notar durant els primers mesos de confinament, on les atencions per telèfon es van disparar de forma immediata. A finals d'octubre ja s'havien atès 698 dones, i la previsió apunta a superar les 800 atencions abans de Cap d'Any. El 2019 es van rebre un total de 694 trucades, a Tarragona.
El telèfon d'atenció de l'ICD —la línia 900 900 120— no és l'únic que ha tret fum aquest 2020 tan complicat. Els serveis municipals de Tarragona també estan registrant un augment notable respecte a l'any anterior, i els de la ciutat de Reus ja han atès un 30% més de dones que l'any anterior per casos de violència de gènere. No són casos aïllats. Ekaterina Kàtcheff apunta que l'any 2020 «ha subratllat la situació vulnerable» de milers de dones i les ha privat de vies d'escapament com el seu entorn social, enguany llastrat per l'aïllament i les restriccions. Tot sembla haver-se posicionat per jugar a la contra.
Telèfons com el 016 són serveis essencials i segueixen disponibles per atendre víctimes de violència masclista
La presidenta local de l'Institut Català de les Dones alerta, però, d'un altre fet: el 96% de les trucades rebudes des del confinament no denuncien violència física, sinó violència psicològica. «La que ataca contra l'ànima, contra l'autoestima de les víctimes», lamenta. «La que és després sempre més difícil de demostrar», explica. El perfil més habitual de dones afectades que aixequen la veu és de víctimes d'entre 31 i 40 anys, i la immensa majoria de casos denunciats fan referència a violències que es produeixen en l'àmbit de la parella.
La conclusió, per a l'Ekaterina és que «No n'hi ha prou». La Neus Oliveras pensa que «la Covid-19 ha estat una lent magnificadora de la situació de desigualtat de gènere a la nostra societat», considera que «ara cal reaccionar davant d’aquesta imatge tan decebedora del present» i demana no escatimar esforços per articular «una vida lliure i sense violències de cap mena». La mateixa Oliveras ja alertava dels perills de la violència silenciosa i invisibleen un reportatge publicat a TarragonaDigital l'any 2019, en una qüestió que, per desgràcia, no caduca. En l'any més difícil per trencar els silencis, la violència masclista ni recula ni es confina.
El telèfon 016 segueix disponible. També el 900 900 120 de l'Institut Català de les Dones, també els serveis municipals i els equips d'atenció. Un servei essencial és un servei essencial. La pandèmia de la violència masclista, es vegi o no es vegi, segueix en un risc de rebrot massa elevat arreu de les comarques de Tarragona.