Dues nenes amb motxilla escolar

Un expert català sobre la vacunació dels adolescents: «Les famílies ho han de valorar»

El cap de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria de la Vall d'Hebron, Pere Soler, argumenta la importància de l'excedent de vacunes i analitza els beneficis i la resposta dels adolescents a la vacuna

Aquest dimarts, la Generalitat de Catalunya  va anunciar que ahir dimecres, 4 d'agost, s'obriria la possibilitat de demanar cita prèvia per a vacunar els adolescents d'entre dotze i setze anys. Després que el president Pere Aragonès fés publica la notícia, van arribar els arguments per justificar una decisió que alguns pediatres i experts consideren precipitada. Per una banda, incideix en l'obertura les dosis sobrants que cal inocular, i per l'altra, la necessitat d'ampliar la immunitat de grup i la voluntat que el nou curs escolar comenci amb més seguretat.

De fet, aquest és l'objectiu amb què la Comissió de Salut Pública del Ministeri de Sanitat va aprovar el mes de juny l'obertura de la vacunació fins als dotze anys. De la mà de l'autorització ja vigent de l'Agència Europea de Medicaments per a vacunar amb Pfizer i Moderna, l'executiu espanyol feia palesa la intenció de començar el curs immunitzant els estudiants i obria la possibilitat que cada comunitat  autònoma ho fes al seu ritme. Precisament, a Catalunya, el Govern ja va preveure el mes de maig la vacunació dels adolescents abans no comencés el curs o al principi d'aquest.

L'excedent de vacunes, el motiu de fons que explica la decisió de Salut

Així, a partir d'aquest dimecres, la vacunació està oberta  per a tots els col·lectius que, d'entrada, havien de rebre la vacuna. D'aquesta manera, tots els centres de secundària, batxillerat i Formació Professional podran tenir els alumnes amb la dosi rebuda des de l'inici del curs o poc després que hagi començat. En total, són 300.000 alumnes. 

Tanmateix, hi ha professionals i experts que fan una crida a la prudència, que reclamen que es faci cas als indicis científics i que vinculen la decisió presa a l'excedent de vacunes. És el cas de Pere Soler, pediatra i cap de la unitat de patologia infecciosa i immunodeficiències de pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. En una entrevista per 'VilaWeb', fa un parell de mesos, va negar que la vacunació fos l'única alternativa per a recuperar la seguretat a l'educació.

Aquest dimarts, arran de la decisió de Salut d'obrir la vacuna, Soler ha tornat al diari digital. En una altra conversa, desmenteix un canvi de prioritats en la immunització de la població, que ara se centri en els menors i que siguin un grup de risc. Tal com insisteix, hi ha una disponibilitat considerable de vacunes que cal inocular i s'ha ampliat el marge d'edat a qui posar-les, tot aprofitant la capacitat d'administrar-les i el permís per a fer-ho. La franja important, recorda Soler, és la dels setze als trenta-nou anys i el percentatge d'aquesta població que no s'ha vacunat.

Pere Soler argumenta que els adolescents no són prioritaris en la vacunació perquè no tenen tant risc d'afectació greu ni de transmissió. A més, el risc que pateixin el virus és baix, i encara menys probable que sigui greu, per la qual cosa el benefici que se'ls aporta és reduït. No obstant això, és cert que s'han descrit efectes secundaris excepcionals, tal com succeeix amb la població jove. Es donen, insisteix, en percentatges molt baixos.

No hi ha més informació científica que avali la vacunació dels adolescents

Respecte de la informació científica que avali hipotèticament la vacunació dels adolescents, Soler indica que no ha canviat gairebé res des que al mes de juny ja es discutia aquesta possibilitat. «L’única informació addicional que tenim avui és que hem vacunat un percentatge relativament petit d’adolescents, que segons ells tenen factors de risc, i no hi ha hagut problemes», admet. Si més no, les vacunes no han demostrat que siguin eficaces perquè no ho havien de demostrar.

Ara, però, la variant Delta —que Soler recorda que no ha estat l'única culpable de la situació actual— pot fer incrementar la  velocitat de propagació del virus a les escoles i, així, també els contagis. Una probabilitat, però, que tot i ser sobre la taula no es contempla amb gaire seguretat, menys encara amb el gruix dels professors vacunats.

S'han ingressat més adolescents i infants en la cinquena onada

Tot i això, actualment, hi ha hagut un petit repunt  pel que fa a l'ingrés hospitalari  de joves i adolescents, més enllà dels contagis. «A la Vall d’Hebron és la vegada que hem tingut més menors ingressats. Curiosament, la majoria eren més petits», assegura Pere Soler. Per exemple, ara mateix hi ha  set nens ingressats a l'hospital a causa de la Covid-19. Només n’hi ha un entre dotze anys i quinze, tota la resta són més petits.

Alguns tenen patologies de base i d'altres, per exemple, han fet un quadre respiratori víric, fet que és «la primera vegada que veiem», segons Soler. La variant Delta  ha infectat més nens i més petits, encara que cap ha estat en estat crític ni ha estat intubat., De manera comparativa, però, hi ha menys incidència que en altres grups d'edat.

Respecte de la decisió de vacunar-se, Pere Soler defensa que cadascuna serà ben presa i que han de ser preses de manera individual. «Les famílies han de valorar  els pros i els contres i prendre una decisió individual», ha insistit. Comparant-ho amb què suposaria que una persona de quaranta anys no es vacunés —una ximpleria—, Soler ha volgut mostrar la comprensió i ha considerat que entre els adolescents hi la decisió hauria de ser personal.