El govern de Reus aprovarà un pressupost municipal pel que queda de 2019. La intenció principal, afirmen, és elaborar els estudis urbanístics necessaris per planificar les inversions que es faran durant quatre anys. Pel que fa a les inversions, però, la partida principal anirà destinada a executar les obres del Centre Social El Roser de manera íntegra i mantenint el projecte previst.
Dimecres de la setmana vinent, 31 de juliol, l'Ajuntament de Reus celebrarà un ple per aprovar un pressupost municipal que l'oposició coneixerà per primera vegada aquest dijous a la comissió informativa. Es tracta dels comptes que entraran en vigor a partir del mes de setembre, i que consisteixen en «una adaptació de les despeses a l'increment d'ingressos que hem tingut» segons ha detallat Maria Luz Caballero, regidora d'Hisenda.
«Som hereus de la bona gestió pressupostària que s'ha fet els últims anys en aquest Ajuntament, presentem un projecte de pressupost que és la garantia de gestionar la nostra ciutat fins a final d'any, i assentarem les bases per a una planificació estratègica de la ciutat i elaborar amb rigor i garanties el Pla de Mandat», ha resumit. Ha insistit en la «bona gestió» que s'ha fet a Reus durant els darrers mandats, i ha tingut un agraïment especial per a l'equip de tècnics municipals i per a l'exregidor d'Hisenda, Joaquim Enrech.
El Centre Social El Roser s'executarà íntegrament
El Pla d'Inversions que aprovarà el govern de Reus compta amb 4,3 milions d'euros de pressupost. Per una banda incorpora 3,5 milions d'euros de romanent del 2018, i per una altra, 795.000 euros d'un crèdit que el consistori inclourà al pressupost del 2019. D'aquesta partida, dos milions aniran destinats al Centre Social El Roser. Es tracta del projecte estrella que Benestar Social va posar en marxa durant el mandat passat, però el concurs públic per executar les obres va quedar desert.
Previst en dues fases, l'equipament ha de suposar centralitzar els serveis de Benestar Social. Ha de comptar amb llits reservats per a emergències habitacionals, sales polivalents per a les entitats del barri, el punt neuràlgic de la xarxa d'aprofitament d'aliments, el menjador social de la ciutat i amb una cafeteria que faci la funció d'inclusió social. Ara, segons ha detallat la regidora d'Hisenda, es licitaran les dues fases del projecte alhora.
Es tracta d'un dels projectes per als quals, dins del govern local, no hi havia una visió hegemònica. JxR, amb Montserrat Vilella al capdavant de la regidoria, apostava per tirar endavant aquest model, que ja es va presentar el mandat anterior. ERC, per la seva banda, durant la campanya electoral va proposar fer marxa enrere per convertir-lo en un equipament purament cívic.
L'actual regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, considerava que el projecte de Centre Social «exclou socialment la dignitat de les persones». L'aposta de la formació republicana era per «l'habitatge tutelat, la formació ocupacional, el treball i la salut». Noemí Llauradó afegia que «cal un model d'apoderament i d'ocupació que no separi les persones segons les circumstàncies de la vida».
Inversions per planificar inversions
El pla d'inversions que presentarà el govern de Reus també inclou l'elaboració de projectes urbanístics que no s'elaboraran de manera immediata. Maria Luz Caballero explica que «un gruix important d'aquestes inversions el destinarem a elaborar estudis, plans directors i plans executius de projectes que executarem de manera planificada al llarg del mandat; ens permetrà, al govern, poder definir un pla d'inversions a quatre anys».
Entre aquests projectes s'hi contemplen el de nou habitatge social, aparcaments i equipament cívic a l'antiga Hispània —l'actual zona blava de la Riera Miró—, «una proposta de caire social i amb una visió de ciutat de la qual el govern ens sentim particularment orgullosos». També la transformació de la zona de vianants del raval de Santa Anna, i la creació de la ronda nord —ha de connectar la zona de l'Escola La Vitxeta i la Urbanització Sant Joan amb la carretera de Castellvell—.
Estudis i obres al pressupost del 2019
Completen la llista de projectes que s'encarregaran per executar-se al llarg dels pròxims quatre anys els nous Centres Cívics que havia promès ERC, anomenats finalment Gregal i Pastoreta. Es planificarà la reforma dels carrers de Miró i de Santa Helena, dues de les travessies del carrer Ample pendents de quedar-se a un sol nivell; també s'elaborarà el projecte per a la reforma de l'avinguda de Sant Jordi, la plaça del Comte de Rius i els carrers de Joan Ramis i del Canal, al barri del Carrilet.
«Elaborarem l'estudi urbanístic pel que fa a la transformació de la connexió del carrer Ample amb el passeig de Mata», afegeix la regidora reusenca d'Hisenda. Aclareix, però, que «no financem obres, són documents urbanístics arquitectònics o d'enginyeria necessaris per poder planificar la futura execució de projectes durant tot el mandat». D'obres, però, també se n'executaran a través del nou pressupost per al 2019.
A banda del Centre Social El Roser, s'executarà la reforma del Camí de Valls, la segona fase del Pla de Videovigilància i la remodelació del Parc de Mobilitat. La llista la tanquen actuacions d'enjardinament o il·luminació a zones com l'avinguda de Josep Laporte —la de l'Hospital Sant Joan—, la plaça de Villaroel, i el carrer de Martí Folguera. També s'executaran diverses sentències urbanístiques derivades de processos contenciosos contraris a l'Ajuntament.
Els canvis en el pressupost prorrogat
Com que l'any 2019 va començar sense un pressupost aprovat, automàticament es va prorrogar el de l'any passat. Ara, amb la majoria absoluta del govern municipal, l'aprovació dels nous comptes és segura, i permetrà incorporar les inversions per una banda, però també fer altres modificacions, que sumen prop de dos milions d'euros. «No incorporarem cap programa nou», admet Caballero, i afegeix que «el govern tot just hem començat a treballar i, per tant, aquests comptes tenen poca càrrega política en comparació a altres pressupostos passats».
Els nous comptes permeten redistribuir «els majors ingressos i estalvis previstos per aquest any 2019, un total d'1,9 milions d'euros». Pel que fa als ingressos, detalla la regidora d'Hisenda, el seu increment prové d'impostos i taxes «vinculades a un més gran dinamisme econòmic que s'està estenent arreu de la ciutat; 1,5 milions d'euros són resultat de més llicències d'activitat, plusvàlues, impostos d'obres i construccions, etcètera».
D'aquests gairebé dos milions d'euros, 300.000 aniran destinats a Recursos Humans, 750.000 a ajustar contractes de serveis, «com la reposició de vehicles del servei de neteja, serveis de manteniment, de neteja de les escoles, o manteniments de zones verdes de la ciutat». 850.000 euros, per últim, es dedicaran a transferències corrents, «bàsicament Reus Promoció, Reus Cultura i al consorci del Teatre Fortuny, i al finançament de la nova flota d'autobusos de Reus Transport».