L'Oficina d'Habitatge de Reus obrirà una segona convocatòria d'ajuts per reformar pisos a canvi d'incorporar-los a la borsa de lloguer municipal. Es vol que serveixi perquè els privats que tenen immobles en desús perquè no poden assumir la rehabilitació necessària hi trobin una sortida. La campanya també manté la bonificació de fins al 70% de l'IBI a partir del primer any de cessió.
La darrera experiència d'aquesta mena va servir per incorporar nou pisos a la borsa de lloguer, lluny dels cinquanta que s'havien marcat com a objectiu inicial. Unes incorporacions que es van fer a canvi d'un total de 78.165,51 euros en ajuts per a reformes dels 450.000 euros que s'havien pressupostat inicialment. Els criteris es mantindran com aleshores, i se subvencionarà el 50% del cost de les obres amb un màxim de 10.000 euros d'ajut per pis.
Aquesta vegada es preveu destinar-hi 180.000 euros, segons ha detallat la regidora d'Habitatge de Reus, Teresa Pallarès, aquest dijous al matí. Ha subratllat, també, els avantatges per als privats que opten per cedir la gestió del lloguer a l'Oficina d'Habitatge. Compten amb un servei gratuït de tramitació, gestió i seguiment del lloguer, a més d'un seguiment mensual en cas que hi hagi incidències.
L'Oficina d'Habitatge també es fa càrrec de les assegurances multirisc de la llar i d'assistència jurídica en cas d'impagaments. També de l'assegurança de cobrament de rendes fins a sis mensualitats. És a dir, que en cas que els inquilins no paguin el lloguer, la borsa es fa càrrec d'aquesta despesa durant sis mesos mentre, en paral·lel, garanteix l'assistència jurídica.
«De vegades, a l'hora de posar el pis en lloguer, hi ha algun temor, "a veure qui hi posaré, ens fa patir el tema dels ocupes..."», ha exposat la regidora. Per això ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat; «estem en condicions de dir que cuidarem els habitatges». La regidora també ha subratllat que, en aquest àmbit, el Pla Local d'Habitatge ha de marcar el rumb a seguir els pròxims anys.
El govern té previst presentar-lo la setmana vinent perquè s'aprovi al plenari de dijous dia 22. Aquest document ha de fer una radiografia de la situació de l'habitatge a Reus i les seves mancances. Ha de servir, també, per establir línies de treball durant els pròxims anys.
Pallarès ha subratllat que es tracta d'un àmbit on les necessitats són canviants i, per tant, cal adaptar-se constantment. Un exemple és el perfil de famílies amb problemes d'habitatge pel que fa, per exemple, al nombre de persones que les formen. És per això que s'estudien mesures per poder ajustar el nombre d'habitacions dels pisos públics.
Unes 600 persones viuen als 300 pisos de la borsa de Reus
Els últims dos anys, la Borsa de Lloguer de Reus ha incorporat 40 habitatges, un increment del 15%. Ara en gestiona 302 on viuen un total de 587 persones, i està previst sumar cinc pisos més a principis del 2023. D'aquests 302, 295 estan llogats, quatre es troben en procés de reforma i tres més en situació d'ocupació il·legal i, per tant, amb la via judicial oberta.
Un procés que sempre compta, segons ha aclarit Pallarès, amb la intervenció de Benestar Social per actuar si hi ha famílies en situació de vulnerabilitat. L'actual cartera d'habitatges es divideix en cinc potes diferents. Per una banda, 160 habitatges de protecció oficial, i 101 més de particulars que els han cedit a la borsa municipal de lloguer.
N'hi ha 30 més que són propietat de l'Ajuntament, 28 dels quals, a la Casa dels Mestres. Set pisos més els ha cedit l'Agència d'Habitatge de Catalunya i els quatre últims provenen d'entitats socials. El global d'aquests habitatges tenen un preu de lloguer mitjà de 337 euros al mes i una superfície de 60 metres quadrats de mitjana.
Cinc línies per incrementar el parc d'habitatge de Reus
Per ampliar aquest parc d'habitatge gestionat des de l'Ajuntament, Redessa i la Borsa d'Habitatge, es mantenen les mateixes cinc línies d'actuació. Pallarès ha recordat el projecte de l'antiga Hispània, de promoció pública i on es preveuen construir una seixantena de pisos. A l'esfera pública també es confia en el barri del Carme, on la Generalitat ha d'aixecar pisos públics.
Ha de ser a l'actual zona blava dels carrers de Sant Benet, Sant Jaume i Sant Francesc. En aquell espai està previst que s'hi construeixin pisos de protecció oficial i equipaments públics. En concret hauria d'acollir un nou CAP quan es desdobli el CAP Sant Pere.
Pallarès ha explicat que l'Oficina d'Habitatge de Reus també treballa per assumir la gestió d'alguns dels pisos que la Generalitat i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. En clau municipal, el govern manté la voluntat de rehabilitar la Casa dels Mestres com ha fet amb un pis del barri Gaudí que ha d'acollir una família de manera imminent. L'habitatge s'ha convertit, els darrers anys, en una qüestió cabdal a totes les administracions, i l'Ajuntament de Reus no n'ha sigut l'excepció.
El tema ha protagonitzat diversos debats encesos entre l'oposició i el govern i, concretament, Junts. Tant el PSC com la CUP han recordat, repetidament, que el partit de Teresa Pallarès va prometre incorporar 1.000 pisos a la borsa d'habitatge municipal durant aquest mandat. Una xifra que quedarà lluny del balanç final que es pugui fer abans de les eleccions del pròxim mes de maig.
Els pisos de bancs i fons voltor com a opció per al lloguer públic
Una altra línia d'actuació és la compra de pisos buits de grans tenidors. Bancs i fons voltor tenen un considerable parc d'habitatges buits que el consistori voldria gestionar. Per fer-ho s'ha reservat una partida per al 2023 de 315.000 euros per fer operacions de tempteig i retracte en aquesta línia.
Pallarès ha recordat que és el mateix àmbit en el qual hi ha 40 expedients oberts per sancionar aquesta mena de grans tenidors. Es tracta de multes per tenir els pisos deliberadament buits que s'han recorregut, però que el govern municipal confia que segueixin el seu curs. «Si ens en sortíssim, hi ha en joc 40 habitatges que ja s'han inspeccionat i es troben en fase d'al·legacions», exposa Pallarès.
Entre els bancs amb els quals s'ha tractat per incorporar pisos a la borsa de lloguer municipal hi ha la Sareb. Conegut com el banc dolent, va provocar un enfrontament entre Pallarès i la regidora del PSC Anabel Martínez al darrer ple municipal. Els socialistes reclamaven que el govern de Reus hi signés acords com els que han establert altres municipis.
La regidora d'Habitatge va respondre que, mentre el banc no canviï la política que pretén aplicar, seguiria convençuda de «no pactar mai amb la Sareb». Aquest dijous, preguntada per la qüestió, ha aclarit que «el que espero tractar amb la Sareb o amb qui mani per sobre de la Sareb és que els habitatges tornin als governs, sigui a la Generalitat o als Ajuntaments». Ha recordat que «Europa ja ha demanat que aquest deute comptabilitzi als pressupostos del Gobierno de España».
Tal com ha recordat, fa referència al deute de 65.000 milions d'euros d'aportació pública per al rescat del sector bancari. Una manera de compensar la situació seria derivar els actius de l'entitat, com els pisos, a l'administració pública. En canvi, «la Sareb ha fet alguna intentona perquè lloguem algun habitatge o perquè gestionem situacions d'ocupació», recrimina.
Considera que «no són condicions acceptables; les condicions han de ser a favor de la ciutadania i dels Ajuntaments». És per això que, sentencia, «quan els tractes siguin els que toquen, ens hi posarem, perquè hi ha molts habitatges a Reus que podríem recuperar».