La CUP de Reus votarà en contra dels pressupostos municipals i de les ordenances fiscals aquest divendres. La decisió era previsible, però l'anunci del vot negatiu ha anat acompanyat d'una crítica contundent contra el govern municipal. La portaveu, Marta Llorens, ha titllat la manera de fer de JxC, ERC i Ara Reus d'«opacitat, despotisme i sobretot una intenció de vetar l'activitat de fiscalització de l'oposició».
La falta de planificació de les reunions o els canvis a última hora en són un exemple, apunten. També la poca antelació en el lliurament de documentació i el fet de no tenir en compte la presència de regidors de l'oposició a més d'un consell d'administració alhora. Tampoc comparteixen el fet de no haver internalitzat la recollida de brossa ni la gestió privada del Centre Aquàtic i de Fitness.
Denuncien falta d'informació i de planificació
En la mateixa línia critiquen que s'inverteixin 270.000 euros pel projecte de transformació del Carrilet «que no sabem a què corresponen». Durant la presentació del pla d'inversions, de fet, la regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, tampoc ho va aclarir a la premsa. Un altre dels motius per l'oposició de la CUP als pressupostos és la inversió prevista a Sirusa.
És l'empresa que explota el Servei d'Incineració de Residus Urbans a la qual, el 2022, l'Ajuntament de Reus destinarà 600.000 euros. «Va en direcció contrària als Objectius de Desenvolupament Sostenible», denuncia Llorens. Finalment, consideren una «falta de respecte per part de la vicealcaldessa» (Noemí Llauradó), haver anunciat la fi del Pla de Reactivació.
En concret consideren un error no haver valorat l'impacte de les mesures aplicades ni l'impacte de retirar-les. Posen d'exemple els ajuts per a la rehabilitació d'habitatges, que subvencionaven el 50% de l'obra amb un màxim de 10.000 euros. «El juliol es va haver d'allargar perquè no s'havien rebut sol·licituds», ha denunciat Llorens.
Per contra, afegeix, el «govern triomfalista» sí que manté «una d'aquestes «mesures clientelars» com són els Bons Reus. Des del punt de la vista dels cupaires, «en un inici podien ser una mesura per injectar diners al nostre comerç de proximitat; va donar resultats». Ara, però, creuen que s'han convertit en una campanya comercial «que es redueix a incentivar el consum irresponsable».
La CUP matisa el discurs d'economia sanejada del govern de Reus
Llorens també ha carregat contra el discurs del govern pel que fa a la situació sanejada de l'economia municipal. «És molt fàcil dir que tenim dos anys de bona gestió perquè ningú recorda que fa tres anys encara havíem d'arrossegar l'Hospital Sant Joan», ha arrencat. «Aquest Ajuntament, fins fa tres anys, volia mantenir la gestió d'aquest hospital; sapiguem d'on venim per saber on som», ha afegit.
La situació de l'economia local no creu que justifiqui l'augment «d'impostos i de la pressió fiscal de l'11% a un 20%». «Això el govern no ho ha explicat», ha etzibat, posant d'exemple l'increment del servei de grua i de dipòsit municipal, amb un augment del 20%. Des de la CUP tampoc es veu lògica la dinàmica de bonificacions fiscals mediambientals.
«Es tornen a fer sense saber quin resultat han tingut les bonificacions l'any anterior», exclama Marta Llorens. En una línia similar ha apuntat directament ERC per donar suport a bonificacions que no són a l'abast de tota la ciutadania. Per posar-ne dos exemples s'ha referit a les que faciliten la compra de cotxes elèctrics i la instal·lació de plaques solars.
Encara contra els republicans ha criticat que l'IBI i la brossa se segueixin regulant segons els metres quadrats de l'immoble. Consideren que si es fessin polítiques d'esquerres, l'Impost sobre Béns Immobles es bonificaria segons la renda familiar. Pel que fa a la taxa de brossa, apunta que s'hauria de condicionar al volum de residus que es generen.
«La majoria d'inversions» depenen d'Europa
En el capítol del pla d'inversions Llorens ha alertat que la majoria de les que s'han previst pel 2022 no depenen exclusivament de l'Ajuntament. «Es recolzen en ajudes i subvencions europees que pot ser que no es duguin a terme», ha manifestat. Ha recordat que el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, «plantejava una renovació mediambiental del servei de recollida de residus».
«Aquesta reforma es basava en unes ajudes europees que no van arribar i, per tant, la remodelació no s'ha pogut fer», ha detallat. Una de les inversions amb més proporció de subvenció europea demanada (90%) és la que s'ha previst al Mercat Central. De l'1.237.000 euros pressupostats se n'han demanat 1.114.000 de fons europeus.
Encara sobre els Mercats de Reus acusen el govern de tenir una doble vara de mesurar. No troben coherent que s'anunciï una rebaixa de taxes al Mercat de Marxants mentre els paradistes del Central veuen com se'ls augmenta «de manera bastant considerable». La CUP també carrega contra la no aplicació de l'increment salarial a tot el personal de l'òrbita de l'Ajuntament, que hauria de ser del 2%.
A Reus, però, Llorens ha denunciat que la plantilla del CMQ no cobrarà les DPO del 2022. Es tracta d'una part del sou que va quedar fixada com a component variable. Situació similar a la de la Fundació Educativa i Social, on la plantilla d'atenció domiciliària «no rebrà l'increment de salari segons preveu el seu conveni».
L'acord laboral contempla un augment progressiu del sou durant diversos anys, però el 2022, segons exposa, no s'aplicarà. Per contra, denuncia Llorens, «incloem un nou càrrec gerencial que cobrarà 80.000 euros l'any».
«Opacitat i despotisme» al govern de Reus
Marta Llorens ha carregat contra l'«opacitat» i el «despotisme» del govern de Reus. Des de la CUP critiquen la intenció de JxC, ERC i Ara Reus de «vetar l'activitat de fiscalització de l'oposició». Consideren especialment contradictori que el govern parli d'entesa amb l'oposició quan no l'exerceixen.
Posen d'exemple les ordenances i els pressupostos, que s'han presentat i s'aprovaran sense haver establert cap contacte amb PSC, CUP o Cs. Critiquen que coincideixin reunions de consells d'administració i que es lliuri una quantitat de documentació per analitzar que consideren excessiva. Llorens posa d'exemple el pressupost municipal i les ordenances fiscals, «un expedient de 360 documents».
Considera que evidencia els greuges que el govern exerceix contra la resta de grups. Critica «que l'oposició, amb un sou de 800 euros sense cotitzar, hàgim d'invertir el nostre cap de setmana per intentar entendre aquesta quantitat de documents». Per contra, els membres del govern «tenen tota la cara del món cobrant 4.700 euros mensuals fent que treballi la bona voluntat de la resta de regidors i regidores».
Un altre exemple d'aquesta manera de fer, segons denuncien els cupaires, és el pla d'inversions. Segons exposa, dilluns a la tarda van preguntar pels detalls de les inversions previstes per al 2022. La resposta del govern, afirma, va ser que encara no s'havia concretat el detall d'aquestes actuacions. «I justament l'endemà al matí, la regidora Caballero explica l'entrellat de les 75 actuacions», ha etzibat.