Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

Els deu grans projectes que té sobre la taula el govern de Reus aquest mandat

Alguns dels projectes més ambiciosos han començat a caminar, d'altres resten a l'espera

El govern de Reus va començar el mandat amb una bona càrrega de projectes compromesos durant la campanya electoral i d'iniciatives engegades l'anterior legislatura. El Pla d'Acció Municipal va servir per aglutinar-les en un pla de mandat que, si bé no entra al detall de cada projecte, permet establir les línies clau que PDECat, ERC i Ara Reus volen executar.

Amb un important pes de la planificació urbana molt lligada a la mobilitat, també hi destaquen altres àmbits, com el de l'habitatge o la seguretat ciutadana. Tot plegat, a més, mentre es gestiona la complicada situació del contracte de neteja viària i recollida de brossa. Entre els que estan en marxa, la reforma de la Boca de la Mina i la construcció del Centre Social El Roser depenen exclusivament de l'Ajuntament, mentre que el canvi de mans de l'Hospital Sant Joan cap al CatSalut o l'Estació de Bellissens, requereixen la implicació de la Generalitat i de l'Estat respectivament.

Tot i això, segons s'ha anat explicant estan entre executant-se —els d'àmbit municipal— i seguint els passos previstos tot i fer-ho més tard del previst —en el cas de l'Hospital—, l'excepció és l'estació, per a la qual una comitiva municipal havia de viatjar a Madrid la setmana vinent, una reunió que ha quedat suspesa per la crisi del coronavirus.

Cartell informant de la prioritat dels vianants al raval de Santa Anna
La prova pilot per vianalitzar el raval de Santa Anna s'allargarà tres mesos més | Adrià Morte

La planificació urbana, amb la mobilitat de protagonista

Un dels aspectes en els quals s'ha fet més incís, tant durant la campanya electoral com en aquest inici de mandat, és el de la planificació urbana i la mobilitat. Un exemple clar és el projecte de vianalització del raval de Santa Anna, una iniciativa que no s'ha estalviat crítiques d'alguns veïns i comerços afectats.

Reduir el trànsit de motor i prioritzar el pas de vianants també s'ha d'acabar implementant des de l'estació d'autobusos fins a la de trens, amb un especial impacte en el carrer de l'escultor Rocamora i, sobretot, al passeig de Mata. S'hi ha previst un projecte urbanístic que ha d'acabar afectant considerablement el carrer Ample i la plaça del pintor Fortuny, una idea de la qual encara no se'n coneixen detalls.

El carrer de Castellvell de Reus, amb l'actual magatzem dels passos de Setmana Santa en primer pla
Un dels nous equipaments s'ubicarà al carrer de Castellvell | Àngel Ullate

Dos nous centres cívics i les noves centralitats

Un exemple d'aquesta nova planificació urbana és la licitació de dos nous centres cívics —actualment suspesa i de nou en redacció—. La regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui els posa com a elements per implementar i impulsar les noves centralitats urbanes. L'objectiu és deixar d'entendre Reus com un centre al voltant del qual s'estén la ciutat per establir diferents punts i elements arreu del municipi que són centres d'activitat social.

Imatge d'un solar del barri del Carme
Els enderrocs executats al barri del Carme han de permetre construir-hi habitatges i un CAP | Jordi Olària Gras

Barri del Carme, del CAP als pisos

Un altre projecte que ha de posar en pràctica aquestes noves centralitats s'ha d'executar al barri del Carme. De fet són diferents iniciatives les que hi haurien de veure la llum durant els pròxims anys en una zona on, a més, la crisi ja va estroncar el Pla de Barris fa més de deu anys. Actualment s'hi ha d'instal·lar un nou CAP fruit del desdoblament del CAP Sant Pere, però també és en aquest barri on s'hi haurien d'aixecar alguns dels 1.000 pisos de protecció oficial promesos pel govern local.

Habitatge, planificat i executat

Aquests 1.000 pisos seran una de les promeses que es recordaran a l'alcalde, Carles Pellicer, durant tot el mandat. Va ser un dels compromisos electorals estrella de Junts per Reus, i un dels que l'oposició ja ha posat en dubte. Tot plegat, a més, acompanyat d'un Consell Municipal de l'Habitatge que encara no és una realitat, tal com l'oposició municipal recorda insistentment al govern local.

Per aquest miler de nous domicilis, el govern es plantejava els de nova construcció de la Generalitat, la compra d'alguns dels que els bancs tenen buits —línia que ha rebut el primer revés— i la cessió de solars a privats que vulguin fer valdre més l'interès social que el benefici propi.

L'empresa elèctrica municipal

Reus tindrà una empresa municipal d'energia elèctrica verda que, per una banda, ha de subministrar-la a tots els equipaments públics. Per altra banda, però, també ha de poder-la vendre als ciutadans que ho vulguin. Un projecte que Pellicer ha insistit que es persegueix seriosament i sobre el qual, explica, centra molta atenció.

Façana exterior de l'edifici del Vapor Vell Reus
Edifici del Vapor Vell de Reus, on actualment es desa bona part dels Elements Festius de Reus | Jordi Olària Gras

La cultura, dins i fora de la Festa Major

En l'àmbit cultural, sobretot segons ha posat ERC a la palestra, també hi ha d'haver canvis importants. Actualment, bona part del Seguici Festiu Local es desa al Vapor Vell, un equipament que l'Ajuntament va adquirir i que hauria de convertir-se en una Casa de la Festa segons s'ha plantejat.

A més, però, també s'ha de posar en marxa el Consell Municipal de la Cultura, un òrgan que hauria de servir per planificar aquest àmbit més enllà de la Festa Major, amb la participació d'actors públics i privats que permetin establir quines àrees culturals s'impulsen, per part de qui, i de quina manera.

Imatge virtual de l'exterior del nou centre esportiu integrat annex al Pavelló Olímpic Municipal
Al costat del Pavelló s'hi ha de construir un complex poliesportiu | Ajuntament de Reus

La piscina coberta

El Pavelló Olímpic de Reus tindrà, segons els projectes que ja s'han engegat, una nova instal·lació complementària: la piscina coberta i el complex poliesportiu. Es tracta d'un anunci que l'aleshores regidor d'Esports, Jordi Cervera, i Carles Pellicer, van fer just abans que comencés oficialment la campanya electoral.

Amb Pep Cuerba al capdavant de la regidora actualment, el projecte es troba en la fase prèvia a la licitació. Segons la previsió feta pública, el govern està en converses amb empreses del sector per acabar de dibuixar aquest nou equipament, que suposarà eliminar unes de les actuals pistes exteriors, però que hauria d'acabar comptant amb piscina coberta, sales polivalents i una pista d'atletisme.

La Guàrdia Urbana patrullant cada carrer tres cops al dia

La seguretat ciutadana va marcar el tram final de l'anterior mandat, i també s'ha reivindicat durant el que portem d'aquest. Per fer-hi front, també durant la campanya electoral, Pellicer va prometre un increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana que permetria, deia, que la policia local patrullés cada carrer de Reus tres cops al dia.

Façana exterior de l'edifici Cepid
El govern vol construir un tercer edifici per a empreses al Tecnoparc | Isma Llanes

El tercer edifici del Tecnoparc

Al polígon Tecnoparc de Reus hi ha, actualment, dos edificis municipals que acullen empreses, majoritàriament centrades en l'àmbit tecnològic. Als edificis Tecnoparc i Cepid s'hi ha de sumar, aquest mandat, un tercer immoble que permeti ampliar l'espai disponible per a les empreses, i és que a algunes, se'ls comença a quedar petit. A més, segons el govern local, hi ha noves empreses que estarien interessades a establir-se a Reus si hi hagués aquest espai disponible.

Xec nadó i progressivitat fiscal

Un altre àmbit on s'havien fet promeses que s'han reafirmat en el que portem de mandat és en l'econòmic i en la fiscalitat municipal. Per una banda, amb l'aprovació de les ordenances d'enguany, es va assegurar des del govern que s'estava treballant per incorporar la progressivitat fiscal.

Consistiria a tenir en compte la renda familiar a l'hora d'exigir el pagament de taxes i tributs amb una varietat i flexibilitat més àmplies que les actuals. Algunes iniciatives concretes en aquest àmbit, segons es va prometre en campanya, és el xec nadó, que es concretaria en assignar una quantitat econòmica amb el naixement de cada criatura perquè la família comprés als establiments locals.