L'art és llonga i la vida breu. Per això Extra no s'atura i continua aportant a la vida digital catalana elements de reflexió i opinions esmolades. Els últims dies hem tingut grans articles, que mereixen una segona lectura reposada, qui ja hi hagi passat, o una primera entusiasta, qui hi arribi per primer cop. Queda dit i aconsellat.
L'article de dilluns va arribar divendres passat. Josep Asensio ressenyava i ampliava el llibre 'The Rise of Victimhood Culture', de Bradley Campbell i Jason Manning, que exposa que dins dels Estats Units està creixent una nova cultura que situa la víctima al capdamunt de la jerarquia moral. He volgut estudiar fins a quin punt podem observar aquest canvi cultural en la societat catalana i què ens diu tot plegat del moment actual.
Victimisme per a dummies, per Josep Asensio
Dimarts, torn pel Doctor Sirera des de Brussel·les. Des del passat diumenge 1 de desembre, Europa té un nou lideratge: Ursula Von der Leyen acaba d’assumir el càrrec de presidenta de la Comissió Europea juntament amb el seu equip de vint-i-sis comissaris. En un principi, és difícil que els ciutadans il·lustrats del continent es facen una idea aproximada de l’abast i les conseqüències de dit canvi, perquè molt poques persones saben com funcionen les institucions comunitàries i, encara menys, són capaces d’explicar-ho.
França 3 - Alemanya 0, per Carles Sirera
Dimecres, Vicent Baydal prosseguia amb la radiografia de la València contemporània, a través dels ensenyaments de la Història. Recentment les Corts Valencianes han aprovat, amb el suport del Partit Popular, una proposició no de llei en favor de la recuperació del dret civil valencià perdut el 1707 com a resultat de la guerra de Successió. És dels pocs camps en què una part de la dreta valenciana es mostra favorable a l’impuls de la valencianitat. L’altra part, de fet, sembla que ja ha triat: no volen ser valencians, sinó directament castellans de València.
Valencians o castellans? El dilema de la dreta valenciana, per Vicent Baydal
I vam acabar la setmana amb un complet recorregut per la història de l'independentisme català a través dels seus mitjans de comunicació. Tothom hi surt ben retratat. El sistema de mitjans català es caracteritza per la relació promiscua existent entre els partits de l'arc parlamentari i les empreses periodístiques. Aquest reportatge prova de dilucidar la construcció d'una opinió pública catalana a través dels nostres mitjans i els canvis tecnològics que els travessen.
Història intel·lectual de l’independentisme a través dels seus mitjans, per Quique Badia Masoni
Llest, a llegir i a aprofitar el pont de la Puríssima Constitució. Tornem la setmana vinent amb molts més articles boníssms. Bon descans i bona lectura.