Dol a Catalunya. La popular cantant Núria Feliu ha mort als 80 anys. La barcelonina, emblema del barri de Sants, no s'ha pogut recuperar de l'ictus que va patir a principis de 2021.
Núria Feliu feia força temps que es mantenia en segon pla i una de les darreres vegades que se la va poder veure va ser el 2017, al festival Barnasants.
Feliu ha gravat 50 discos i va interpretar tota mena de gèneres, com jazz, cuplets, cançons de pel·lícules. També va fer adaptacions de poetes o estàndards nord-americans, sempre amb lletres en català.
Es va retirar dels escenaris l'any 2005. Amb la pandèmia, Núria Feliu va patir una davallada física. Una de les seves últimes aparicions públiques va ser al programa 'Al Cotxe', de TV3, amb el periodista Eloi Vila.
Feliu, un referent
Feliu va néixer el 21 de setembre de 1941 al barri de Sants, de Barcelona. Feliu mai se n'havia amagat. S'havia criat a Sants, era de Sants i se sentia com a tal. Sempre ho havia predicat.
Abans de la música, però, Feliu va provar sort com a actriu. La barcelonina va debutar com a cantant el 1965 i va destacar pels seus discs de cançons populars catalanes, boleros i cuplets. Núria Feliu es va mantenir durant molts anys a l'ordre del dia mediàtic de Catalunya amb diverses aparicions a TV3, des d'aparèixer a 'Les Teresines' o a 'Plats Bruts', fins a ser entrevistada a 'Al Cotxe' o 'El Covidat'.
Feliu va ser també una pionera a l'hora d'interpretar estàndards nord-americans, del country i del jazz, a Catalunya.
Un llegat inesborrable
L’any 1995 va editar el llibre ‘Vols ballar? 93 cançons i ballables’, un recull de cançons de totes les èpoques, acompanyades de les partitures, que reflecteixen el gruix de la seva carrera musical. Des del 1991 les seves aparicions als escenaris van ser esporàdiques, i el gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe.
L’any 2016 va publicar les memòries ‘Dies i records d’infantesa’ i el 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria.
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos premis que van des del trofeu de l’any de Ràdio Barcelona a la millor cantant (1966); el premi del Ministeri de Cultura al millor disc de cançó tradicional per Cançons d’Apel·les Mestres (1976); la Medalla del Cercle Català de Madrid (1979); millor disc de l’any de Ràdio 4 per ‘Viure a Barcelona’ (1979) i la Creu de Sant Jordi (1985).
També ha rebut el Premi Obra del Ballet Popular “Dia de la Sardana” (1989); el Premi Sant Jordi a la difusió de música cinematogràfica (1990); el Premi SGAE a la difusió d’autors de cançons (1990); el Premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística (1995); la Medalla al Mèrit Cívic de l’Obra del Ballet Popular (2001) ; el Premi Altaveu Honorífic a la trajectòria (2005) i el Premi Enderrock d’honor (2020).