El pròxim 28 d'abril serà un dia clau pel futur d'Espanya, perquè l'actual president del govern finalment ha convocat eleccions generals avançades. D'aquesta manera, el seu govern, on ha viscut molts alts i baixos, arriba a la seva fi creant història: Pedro Sánchez (PSOE) es convertirà en el president més breu de la democràcia sent-ho durant només onze mesos –els nou mesos actuals i els dos que queden fins que se celebrin les eleccions.
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
L'arribada de Sánchez al poder va ser a través d'una moció de censura contra Mariano Rajoy (PP). No obstant això, la seva trajectòria no ha estat l'esperada i no ha pogut tirar endavant els comptes públics, pel que s'ha vist obligat a avançar les eleccions generals.
És la segona vegada a la història que es produeix aquest fet. El primer a avançar-les va ser el president socialista Felipe González el 1995, que va ser substituït per José María Aznar (PP).
Pedro Sánchez i un mandat que passaran a la història
Pedro Sánchez va arribar al mandat després d'un altre fet insòlit, que també va passar a la història, es van haver de repetir unes eleccions generals. Va ser el Rei Feipe VI qui va haver de convocar-les el 2016 davant la incapacitat dels grups parlamentaris de prendre una decisió i decidir donar suport a la investidura d'un president del govern, després de les eleccions realitzades el desembre del 2015.
Finalment, Mariano Rajoy va ser investit president, però Pedro Sánchez va presentar una moció de censura contra ell el maig del 2018, aconseguit així ocupar el seu lloc oficialment al juny.
Convertint-se en el setè president del govern de l'època democràtica, va ser el primer a jurar el seu càrrec davant del rei Felipe VI sense la Bíblia ni la creu tradicionals en aquest acte. La seva primera intenció era esgotar la legislatura i no convocar eleccions, quelcom que finalment no ha pogut ser després que el Ple del Congrés descartes els Pressupostos Generals de l'Estat 2019 presentats per Sánchez aquest mes de gener. Un fet que únicament havia passat el 1995, amb la qual cosa Felipe González també va haver d'avançar les eleccions.
- Altres notícies: Tardà no encapçalarà la llista d'ERC a les generals del 28-A
Va aconseguir la pujada del Salari Mínim Interprofessional
No obstant això, durant aquests pocs mesos de govern, Sánchez ha aconseguit aprovar la pujada més gran –del 22%– del Salari Mínim Interprofessional de la història, situant-lo en 900 euros mensuals, i, a més, també va apujar el salari dels funcionaris –fins a un 2,75%– a partir de l'1 de gener del 2019. D'altra banda, també ha aprovat el Real Decret Llei, amb què augmenta les pensions un 1,6% i un 1,25% la base mínima dels autònoms.
A més, el govern va decidir congelar el preu de la llum el 2019, per tant la part regulada del rebut –un 40%– no pot ser modificada. Tot i això, el Ple del Congrés també va derogar un decret llei sobre la regularització del lloguer –ampliant la duració mínima dels contractes a cinc anys– que va aprovar el govern de Sánchez al desembre.
Vuit mesos després de ser investit president del govern, Pedro Sánchez no ha aconseguit continuar endavant i, després de veure com els seus pressupostos eren denegats, ha decidit convocar finalment eleccions generals pel pròxim mes d'abril, convertint-se en les catorzenes des de la Transició i les terceres davant del Rei Felip VI.