La política municipal de Reus es reactiva en el marc del confinament decretat contra la pandèmia de Covid-19. L'Ajuntament de Reus ja ha viscut dos plenaris extraordinaris, un per ratificar el reforç de la flota del servei de recollida de brossa, i un altre per sentenciar el traspàs de l'Hospital Sant Joan.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Aquesta setmana s'ha de celebrar el primer ple ordinari, i el govern vol que serveixi per evidenciar front comú amb l'oposició. Una oposició, la de PSC, Cs i CUP, que ja ha fet arribar propostes a l'equip de govern des del començament de la crisi, algunes de les quals s'han incorporat a l'actuació del consistori.
L'actuació contra la crisi: quatre taules de treball
Amb tot, els dos plens extraordinaris no han servit per aparcar completament les diferències polítiques entre govern i oposició. L'equip de Carles Pellicer, alcalde de Reus, ofereix la mà a PSC, Cs i CUP per «definir l’Estratègia Municipal per a la Reactivació Econòmica i Social».
L'objectiu, segons expliquen en un comunicat, és «escoltar i recollir les propostes dels grups municipals i buscar punts de consens que s'incorporaran al Pla per a la Reactivació Econòmica de Reus». El govern local va convocar, a principis de mes, una cimera econòmica amb la participació de patronals, sindicats, entitats empresarials i comercials, la URV i la Cambra de Comerç.
Aquella cimera va servir per crear quatre grups de treball centrats, respectivament, en els àmbits del comerç, el turisme, l'empresa i l'hostaleria. L'objectiu final és acabar redactant un pla per pal·liar els efectes de la crisi a l'economia local. Fins ara, segons ha explicat el govern, no s'han plantejat accions concretes, sinó que es duu a terme una primera fase de radiografia de la situació present i futura.
El paper de l'oposició en el pla de reactivació econòmica
És en aquest marc que s'ha proposat a l'oposició que hi participi convocant els grups a una reunió demà dimecres, 29 d'abril, amb l'alcalde, la vicealcaldessa, la regidora d'Hisenda i el regidor d'Empresa i Ocupació. Carles Pellicer, Noemí Llauradó, Mariluz Caballero i Carles Prats es trobaran, doncs, amb Andreu Martín (PSC), Débora García (Cs) i Marta Llorens (CUP).
Una segona reunió proposada està prevista pel dimecres de la setmana vinent, sis de maig, aquesta amb la participació dels «representants del sector econòmic, universitari i sindical per reflexionar i valorar les diferents propostes plantejades». En general, la proposta s'ha rebut amb bons ulls.
CUP, PSC i Cs ja s'havien posat a disposició del govern per combatre la crisi actual i la que es preveu de cara al futur immediat fent arribar les seves propostes. Un front comú específicament per a l'actuació durant la pandèmia i per pal·liar-ne els efectes que, dijous, es posarà a prova durant el plenari municipal.
L'oposició entoma la proposta
La portaveu de Cs, Débora García, valora positivament l'oferta del govern perquè «serà un espai de debat i treball». Assegura, de fet, que «el govern municipal comptarà amb el nostre suport, col·laboració i ajuda» pel que fa a les mesures que s'emprenguin. «És el moment d'estar units i unir esforços», sentencia García.
Per a la formació taronja és prioritari «adaptar la fiscalitat municipal a la situació que s'ha creat amb el coronavirus, així com el llançament d'ajudes per mantenir i impulsar l'activitat empresarial i comercial». També prendrà part a la trobada d'aquest dimecres la CUP, en el seu cas, amb la voluntat clara de plantejar accions concretes al govern municipal.
Andreu Martín, portaveu del PSC, també confirma la presència del seu grup a la trobada amb el govern. Cal «començar a planejar com ens recuperarem d'una situació, que socialment i econòmicament tindrà un efecte llarg», alerta. Considera que «ens hi juguem massa per tenir una actitud simple de govern i oposició; el govern fa bé i rectifica pel que fa al pla de reactivació econòmica».
Així doncs, Martín veu amb bons ulls que, encara que l'oposició no hagi participat de les primeres cinc trobades del govern amb el sector econòmic, sí que es tingui en compte a PSC, Cs i CUP d'ara endavant. Una actitud, afirma, que seria bo que també s'apliqués a la Generalitat i al Congrés.
Afegeix, també, que «el que tenien al cap (el govern) de fer amb aquests pressupostos i el Pla d'Actuació Municipal jo crec que queda en suspens, aquí i a tot arreu, i s'ha de replantejar». Un replantejament que també s'hauria de fer comptant amb l'oposició, segons el parer del portaveu del PSC. No és l'únic grup que pensa així; els cupaires també creuen que cal tornar a replantejar els comptes de l'Ajuntament.
La CUP vol refer els pressupostos municipals
El grup municipal de la CUP en concret considera que els actuals pressupostos municipals de Reus estan «caducats» perquè no tenen en compte la situació que ha provocat el coronavirus. A la trobada d'aquest dimecres traslladarà al govern la seva proposta de tornar-los a redactar.
Edgar Fernández considera que «cal prioritzar la despesa social, garantir una fiscalitat progressiva i polítiques de discriminació positiva abans que el pagament del deute públic». L'aposta de la CUP és que es redactin uns nous comptes municipals «consensuats entre el govern, l’oposició i diferents taules sectorials que abracin els sectors socials, econòmics i culturals de la ciutat».
En un comunicat de premsa, la CUP de Reus apunta quines són les partides que caldria reforçar a parer seu: «polítiques d’habitatge, estratègies de reactivació de l’economia local i garantir el control sobre els serveis públics municipals». Al ple de Reus està establert que cada grup municipal presenti, com a molt, dues mocions a cada plenari.
La Candidatura d'Unitat Popular demanava també, fa uns dies, poder-ne presentar quatre al d'aquest dijous. El 30 d'abril s'ha de celebrar el primer ple ordinari des de l'inici del confinament, i és aquí on la CUP vol poder presentar quatre propostes. Quan va fer la petició, el regidor de la formació, Edgar Fernández, recordava que «s’han dut a terme dos plenaris extraordinaris en relació amb la situació d’emergència sanitària però cap on poder debatre propostes per encarar la nova situació social i econòmica».
El mateix reglament estableix que, als plens extraordinaris, no s'hi puguin presentar mocions de cap mena. Fernández posava en relleu que «si no es fa una gestió de la nova crisi des de la complexitat i tenint en compte totes les necessitats, massa gent quedarà enrere; tenim una immensa responsabilitat col·lectiva». És en aquesta línia que la CUP volia ampliar el nombre de mocions que poguessin presentar els grups.