El servei de recollida de brossa i la gestió de l'Hospital Sant Joan de l'Ajuntament de Reus han fet una passa més aquest divendres. El primer ple telemàtic celebrat a la capital del Baix Camp ha servit per aprovar tant el lloguer, de prop d'un milió d'euros de cost, d'una vintena de vehicles per al servei de neteja viària. Pel que fa a l'Hospital, s'han prorrogat els terminis perquè passi a mans de la Generalitat tot establint la manera com també canviaran de mans els crèdits actuals.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
Tots dos àmbits han estat recurrents al saló de plens els darrers mesos i anys, i avui, des de cada de cadascun dels 27 regidors del plenari —amb l'excepció de l'alcalde, l'únic desplaçat al palau municipal—, no han estat una excepció. El govern ha defensat que totes dues mesures s'havien d'aprovar per garantir el manteniment dels serveis, mentre que l'oposició ha tornat a carregar contra el que consideren una mala gestió en tots dos casos.
L'oposició carrega contra la pròrroga de la brossa
El servei, executat per Fomento de Construcciones y Contratas, feia temps que estava al límit, i havia protagonitzat polèmica entre govern municipal, empresa, oposició, i treballadors. Tot plegat, segons ha carregat Marta Llorens, portaveu de la CUP, en «una batalla mediàtica molt orquestrada, sobretot pels membres d'UGT, que han actuat més com a empresa que defensant els treballadors; encara no hem vist la cara del senyor Padullés com a representant d'FCC», ha etzibat.
Ha tornat a recordar el retrocés que s'ha registrat els darrers deu anys en matèria de reciclatge, un fet que també ha tornat a posar sobre la palestra el PSC. Llorens ha insistit, com la formació va fer fa menys d'un mes, que «si haguéssim tingut l'oportunitat d'aturar l'adjudicació i fer els processos de municipalització, el 2021 podríem tenir el servei internalitzat i ens estalviaríem molts diners; amb les aprovacions d'avui anem en sentit contrari».
«Ens estalviaríem 1,3 milions d'euros i inversions a Sirusa i cànons d'augment de preu», ha afegit la portaveu cupaire, que ha conclòs que l'estat d'alarma ja ha anat bé al govern pel que fa a la paralització dels processos de licitació pública. La mesura tampoc ha satisfet a Cs, que per boca de la seva portaveu, Débora García, ha valorat que «la xifra és insuficient, però almenys dona cert marge d'oxigen a la situació».
Andreu Martín, portaveu del PSC, ha recordat que el servei s'hauria pogut licitar per a l'any 2018, quan es va donar pas a la primera pròrroga. «El tercer any de pròrroga ens està fent mal», ha sentenciat, considerant també que «el lloguer és insuficient» per resoldre la situació actual. El govern, per contra, ha defensat la mesura i s'ha justificat davant d'alguns dels arguments de l'oposició.
La meitat dels nous vehicles, «els pròxims dies»
Mariluz Caballero, regidora d'Hisenda, ha volgut apuntar que el retrocés en els índexs de reciclatge no és només un problema de Reus. La resposta no ha semblat suficient a l'oposició, que considera que el govern no es pot consolar amb aquesta visió ni resignar-se davant de la situació. Els partits opositors també havien posat sobre la taula que l'Ajuntament no havia demanat participar dels fons europeus per subvencionar part d'aquesta despesa.
Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient, ha respost que «sí que s'han presentat els fons FEDER i dins de termini», una resposta que Marta Llorens ha aprofitat per «evidenciar la gestió a tres bandes, ara contesta el senyor Rubio, abans la senyora Caballero, i no sabem de saber qui fa què». A la roda de premsa posterior al plenari, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha afirmat que el lloguer previst, de prop d'un milió d'euros de pressupost, contempla adquirir divuit nous vehicles.
Deu d'aquests vehicles, de diferent tipologia i funcionalitat, ja s'han incorporat, i els altres vuit «ho faran immediatament, els pròxims dies», segons ha declarat Pellicer. Aquest reforç de la flota hauria de servir per solucionar part del problema del servei, la mancança de vehicles. Aquesta mancança va arribar a provocar que els treballadors emprenguessin una vaga de zel impedint sortir cap vehicle que no estigués en les condicions estrictament necessàries per operar, deixant-ne el 90% al pàrquing.