Al llarg de molt de temps, el diable ha estat un personatge que ha permès que els nostres avantpassats expliquessin tots els mals i el patiment de la Terra. Igualment, va servir per buscar i trobar un culpable de tot allò negatiu que s'havia fet, argumentant que eren actes impulsats pel dimoni i no per la nostra pròpia voluntat.
Tot seguit, et parlem dels orígens del diable i examinem els noms diferents que rep.
La rellevància dels noms de diables i dimonis
Dins de l'Antic Testament, el mot diable, dimoni o Satanàs no fa referència mai a una força fosca i malèvola. De fet, els jueus no poden concebre que hi hagi un adversari que pugui comparar-se a la grandiositat de Déu. Per això, si ens centrem en el text sagrat, el dualisme entre el diable i Déu seria una interpretació equivocada.
Encara que actualment fem referència al diable com un únic ens, com a mínim des del segle II es feia referència als dimonis, en plural. Es tractaria d'esperits malignes encarregats de la possessió de la gent. Per tant, podem fer-nos ressò de diferents denominacions de dimonis i del diable, que influirien un determinat sector de les persones.
Recull de 18 denominacions del diable i dels sinònims que tenen a la Bíblia
Als inicis del Gènesi, observem com Déu crea l'univers, així com el primer home i la primera dona, que situa al bell mig del fantàstic Edèn. En aquest punt es produeix l'aparició de la serp, que arriba per tal d'introduir el mal dins del món. Igualment, s'explica que el dimoni és un «àngel caigut» que va decidir lliurement rebutjar Déu i també el seu regnat.
A partir d'aquest moment, aquest mal ha adquirit diverses denominacions, i tot seguit n'observarem unes quantes.
Per mitjà dels seus rituals d'exorcisme, l'Església Catòlica té la intenció de fer fora els dimonis que són capaços de posseir les persones. Mentre dura l'exorcisme, es demana el nom del dimoni, perquè el fet de saber-lo implica disposar de poder damunt seu.
Llucifer
Tant la tradició dels segles inicials com diversos textos apòcrifs afirmen que el diable és, en realitat, un àngel de llum, que rep el nom de Llucifer. A causa de la seva set de poder i del seu orgull, va rebel·lar-se contra Déu, perquè volia arribar a ser el seu igual. Per això, va acabar expulsat del cel i el van enviar cap a l'infern, on va esdevenir el líder dels diferents dimonis, Satanàs. El nom de Llucifer és, indubtablement, un dels més coneguts que té el diable, i hi ha un gran nombre de sectes que li professen culte. En concret, a més, algunes persones adeptes pensen que el van expulsar del cel de manera injusta, i que en algun moment aconseguiran vèncer l'arcàngel Sant Miquel i fer-se amb les altures.
Satanàs
Es tracta d'una altra denominació molt popular del diable. Satanàs o Satan, en hebreu, vol dir «acusador, adversari», igual que l'etimologia del mot diable seria «el calumniador, el que divideix». Dins del llibre de Job de la Bíblia, Satanàs apareix representat com un individu real que resideix dins d'esferes espirituals que resulten invisibles i que té una gran ferocitat i brutalitat, amb una naturalesa que l'impulsa a dur a terme accions nocives.
L'any 2017, el Superior General de la companyia de Jesús Arturo Souza va afirmar que cal considerar Satanàs com un «símbol» i prou, com una mena de metàfora al voltant del mal que resideix dins de cada individu i no dins d'una criatura específica.
Anticrist, o La Bèstia
Dins del llibre de les Revelacions o Apocalipsi, aquest és el nom que rep un personatge que vindrà de l'infern cap a la Terra amb testimonis falsos i aconseguirà enredar els humans fins que es produeixi la fi del món, i que serà fàcilment identificable perquè es relacionarà directament amb el número 666. La Bèstia també és una denominació de l'Anticrist, perquè suposadament serà una criatura totalment monstruosa i tindrà set caps diferents. Al llarg del temps, alguns individus han afirmat que l'Anticrist era Napoleó o Hitler.
Belzebú
De manera original, era la denominació que rebia una divinitat dels filisteus. Més endavant, però, va ser identificat com un príncep de l'Infern dels set que hi hauria. En el seu cas, seria el que dominaria la gola.
Asmodeu
Asmodeu és la denominació que rep un dels dimonis de la Bíblia, i en concret el trobem dins del llibre de Tobies. La tradició explica que l'arcàngel Rafael l'hauria agafat i l'hauria atrapat amb unes cadenes a l'Alt Egipte. S'explica que posseeix tres caps: una de moltó, una de toro i una d'home amb un alè que crema.
Noms de dimonis femenins
Suposadament, els dimonis són àngels caiguts i, per això, en teoria són asexuals. Sigui com sigui, la Bíblia fa referència al fet que els àngels haurien engendrat descendents amb filles d'homes, cosa que ens deixa interpretar que tindrien sexe.
Tot seguit, fem referència a algunes de les denominacions que reben els dimonis que són femenins:
Aradia
El folklorista Charles Leland, a les acaballes del segle XIX, va fer referència per primera vegada al parentiu que tindria Aradia amb Llucifer: suposadament, és la seva germana.
Lilith
Lilith va ser la primera dona que va tenir Adam, la primera dona que va existir, que igualment es va crear a imatge de Déu. Va marxar voluntàriament del jardí de l'Edèn, va anar a instal·lar-se a la vora del mar Roig i, en aquesta zona, va esdevenir amant de Satanàs. Més endavant, va transformar-se en un dimoni, i s'encarregava de segrestar els nens que dormien als bressols a la nit. Algunes persones, en canvi, no la relacionen amb un dimoni femení sinó que pensen que va ser el primer vampir.
Alrinach
Es tracta de la denominació que rep un altre dimoni femení, que domina el vent i amb el seu poder origina tempestes i diverses catàstrofes naturals.
Súcube
És una classe de dimoni d'aspecte femení capaç de seduir els homes. Eren altament atractives i s'endinsaven a l'interior dels somnis de monjos o adolescents amb la intenció de fer que quedessin enlluernats. El fet de mantenir-hi relacions faria que la persona en qüestió morís.
Naamà
Suposadament, va viure a la vora del mar Roig amb Lilith, i seria la mare dels dimonis, així com una dona de Satanàs.
Els dimonis que tenen més poder i que representen un perill més gran
Tot seguit, volem mostrar alguns dels noms dels dimonis més poderosos i perillosos.
Balam
Es tracta d'un príncep de l'Infern que té una cara femenina, i que disposa d'un seguici immens, de 200 legions d'àngels que són rebels. Du posada al cap una diadema de joies molt brillant.
Astarot
Astarot és el dimoni de la lascívia per als fenicis, i es diu que dins de l'Infern és el gran duc.
Belial
De les diferents denominacions de dimoni que hi ha, aquesta en concret es vincula amb el dimoni hebreu del vent, que és el patró dels íncubes, versió masculina dels súcubes.
Bafomet
Es tracta del dimoni de la fertilitat, i resulta remarcable el fet que els cavallers templers el veneraven.
Leviatan
Aquest diable de la Bíblia es relaciona amb la serp que resideix a les profunditats. De fet, el nom de Leviatan designa un dels quatre prínceps que trobem a l'inframon.
Belfegor
Es tracta d'un dels set prínceps que hi ha a l'Infern, i en concret aquest dimoni es relaciona amb els invents i la riquesa, però també amb la ganduleria.
Pazuzu
El dimoni Pazuzu és el rei dels dimonis del vent. Dins de la cultura popular, resulta ben cèlebre perquè es tracta de l'ens responsable de la possessió de la nena que protagonitza 'L'Exorcista', tant a la novel·la com al llargmetratge.
Sammael
Sammael és un dels dimonis majors amb més poder, i presenta l'aspecte d'una terrible serp que té cara de lleó.