Segon any de pandèmia, també a Tarragona. Dotze mesos en què els tarragonins han estat principalment dedicats a la recuperació després d'un dels sotracs sanitaris, econòmics i socials més traumàtics que ha viscut la ciutat mil·lenària. Un 2021 que, tanmateix, ha estat bastant tranquil des de l'òptica de l'actualitat, amb l'excepció d'un parell de bombes informatives que han sacsejat Tarragona.
En un exercici on ni la climatologia ni la Petroquímica han donat els maldecaps a què ens tenien acostumats, sens dubte l'esdeveniment en clau municipal de l'any ha estat el cop de puny sobre la taula de l'alcalde Ricomà i la reestructuració del govern, amb l'entrada de Junts i la CUP i la sortida d'En Comú Podem. Un canvi de cadires que ha portat i portarà cua.
També ha estat l'any en què Tarragona ha recuperat la titularitat d'algun dels seus equipaments més emblemàtics, en què s'ha redefinit el projecte de Ten Brinke o que ha reobert al públic l'Amfiteatre. Sense oblidar, en l'àmbit patrimonial, la greu agressió a la Torre de la Minerva.,
2021, any de traspassos
Vam començar 2021 amb una gran notícia que responia a una reivindicació històrica de la ciutat: la Generalitat traspassava a Tarragona l'espai del Fòrum de la Colònia, un dels nuclis principals de la Tarraco Romana catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Des de la signatura del conveni el passat febrer, l'Ajuntament disposa del domini privatiu del Fòrum i, segons les declaracions de l'alcalde Pau Ricomà i el conseller de Patrimoni Hermán Pinedo, la intenció és que esdevingui una zona verda que articula les parts Alta i Baixa de la ciutat.
L'altre traspàs sonat de 2021 ha estat el del Palau d'Esports de Campclar. En aquest cas, la titularitat també ha passat del govern català al municipal. Cal recordar que l'equipament pagat per la Generalitat ja va néixer durant els Jocs del Mediterrani de 2018 envoltat de polèmiques que han anat des dels costos de manteniment a la instal·lació del parquet.
Així doncs, la inversió ha tornat a la ciutadania tarragonina, cosa que es va rebre amb molta satisfacció. El traspàs de la gestió —en un primer moment temporal—, evitava tenir l'equipament tancat i ha permès la programació d'una activitat poliesportiva. El Palau d'Esports també va ser el centre principal d'operacions de la vacunació massiva contra la COVID-19 al Camp de Tarragona i, en poc temps, s'ha convertit ja en una imatge icònica del paisatge urbà.
La gestió del patrimoni, mal de queixal perpetu
L'any 2021 també va començar amb problemes tristament habituals a la ciutat, que tenen a veure amb la dificultat de mantenir unes estructures urbanes i arquitectòniques que en molts casos compten la seva antiguitat per segles. El vuit de gener vam tenir l'ensurt d'un despreniment vora la Catedral, que va comportar l'enderroc d'una casa. Les obres a les teulades veïnes també van provocar complicacions estructurals en diversos edificis de la Part Alta.
Però si bé aquests casos entren dins d'una certa normalitat en una ciutat vella, més greu va ser l'episodi del juliol, quan una negligència va comportar una agressió patrimonial a la muralla de Tarragona. La torre i el relleu de la Minerva, una de les restes romanes més antigues, datada al segle II, va ser foradada durant la instal·lació d'una bastida que tenia com a objectiu el manteniment de la peça històrica.
L'escàndol va fer tremolar els fonaments de la ciutat, fins al punt que l'Ajuntament va haver de denunciar l'empresa i els tècnics responsables de l'atemptat, que van procedir a la restauració dels danys causats sense cost addicional. El cas de negligència es troba encara als jutjats pendent de vista.
La notícia en positiu pel que fa al patrimoni romà va ser la reobertura de l'Amfiteatre, després de gairebé dos anys d'estar tancat al públic per problemes de seguretat estructurals. Un cop fixats els blocs de roca de la graderia nord, apuntalades les deficiències més greus i instal·lades tanques de seguretat addicionals, el 18 d'agost els tarragonins i els visitants van poder tornar a entrar a un dels monuments cabdals del conjunt del Patrimoni Mundial.
Un any, també, d'inauguracions i nous projectes
L'any començava amb la redefinició del projecte comercial de Ten Brinke al PP-10. Una redistribució urbanística que ha de marcar l'expansió de la ciutat els pròxims anys. L'empresa neerlandesa va anunciar al gener que el complex es dirà Tarraco Centrum, tot recordant el llegat històric de la ciutat romana. La pandèmia ha aturat el calendari de les obres, i encara no se sap del cert quan es podran acabar.
Però la que ha estat sens dubte la inauguració més important de la ciutat, si deixem de banda el Moll de Balears del Port que tractarem quan parlem de l'Àrea Metropolitana, és la del carril bici que des d'aquest mes de desembre uneix la plaça Imperial Tàrraco i els campus universitaris de la URV. Un pas endavant cap a la mobilitat sostenible a Tarragona que permet a la comunitat universitària moure's amb seguretat i sense contaminar al llarg dels més de dos quilòmetres i mig que cobreix la nova via pública.
És la primera fase d'un projecte que pretén unir amb carrils bici i mobilitat verda tota Tarragona, en un futur pròxim, entre les desembocadures del Francolí i del Gaià.
Any de canvis polítics i mar de fons
El mes de febrer Tarragona va viure, com tot Catalunya, unes eleccions autonòmiques. El guanyador indiscutible va ser el PSC que duia de cap de llista la vallenca Rosa M. Ibarra i de número dos a l'exconseller municipal de Ciutadans Rubén Viñuales. Els socialistes tarragonins recuperaven així una mica l'alè després d'haver perdut el govern municipal el 2019.
El canvi de partit de Viñuales, a més, va fer explotar el grup municipal de C's; partit que ha vist aquest any gairebé dilapida tot l'imprtant capital polític que havia obtingut a la ciutat i a la demarcació. ERC, des del govern local i nacional, va patir un lleu retrocés en els sufragis però va aguantar raonablement el tipus, amb la vista posada a una precampanya que presumiblement veurem començar aquest 2022 vinent.
Però la notícia política de 2021 ha estat naturalment la crisi al govern municipal, que es va escenificar el mes de juny. Pau Ricomà va trencar el fràgil acord de legislatura que tenia amb En Comú Podem i va fer entrar Junts i la CUP —que fins al moment li donaven suport extern— a l'equip de govern.
L'equilibri entre ERC i els comuns havia estat precari des de la investidura de Ricomà, que ja va provocar dissensions i l'obertura d'expedient al conseller Pinedo. El resultat va ser la sortida de Carla Aguilar i la ratificació de Pinedo al seu càrrec a Patrimoni, ara sense adscripció a cap partit. Una decisió que va irritar el seu ja expartit, que ha passat a l'oposició juntament amb PSC, PP i VOX.
En la reestructuració del cartipàs municipal, l'alcalde Ricomà va assumir Turisme i Xavi Puig i Jordi Fortuny es van mantenir com a homes forts del Govern. Dídac Nadal, Cristina Guzmán i Elvira Vida van entrar com a nous consellers de Junts, mentre que Eva Miguel i Inés Solé ho van fer per part de la CUP.