Aquest dimecres, 10 de febrer, s'ha dut a terme el debat de candidats de Tarragona a TV3. En concret, els set caps de llista amb representació al Parlament, i les dues formacions amb més opcions d'obtenir-ne, la CUP i VOX, han protagonitzat el primer debat telemàtic de les eleccions catalanes. El format televisiu ha acabat transformat en un mal episodi de la 'Teletienda', aquell producte televisiu que es consumia de matinada i tant servia per vendre't el 'Jes extender' com una col·lecció nova de ganivets de cuina.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Els partits han aprofitat l'avinentesa per col·locar imatge i marca a la retina del cansat teleespectador que, a més a més, no ha pogut gaudir de l'ajuda de l'alcohol per fer la 'Teletienda' política una mica més atractiva. Des de les respectives seus, amb els faristols personalitzats i amb el lema de campanya visible a tot arreu, Rosa Maria Ibarra (PSC); Matías Alonso (Ciutadans); Jordi Jordan (En Comú Podem); Raquel Sans (ERC); Marc Arza (PDeCAT); Inma Rodríguez (PP); Sergio Macián (VOX); Laia Estrada (CUP); i Albert Batet (Junts), s'han sotmès a l'arbitri del periodista de Vila-seca, Xavier Graset, qui no ha deixat marge a l'ús del temps disponible per part dels polítics i ha imposat un ritme al debat que, més aviat, semblava que s'ho volgués treure de sobre i anar passant cap a casa.
Tres blocs temàtics i cap novetat
El debat ha estat organitzat en tres grans blocs temàtics: la gestió de la pandèmia; la situació política del país (eufemisme per parlar d'independència) i la situació de les comarques de Tarragona. En cada bloc, els candidats han disposat d'un temps limitats que alguns candidats, els més novells sobretot, s'han cruspit només en la primera intervenció. Algunes veus han quedat mudes només començar i això ha sigut una dificultat afegida al debat telemàtic: cap debat i nou monòlegs.
A més a més, no hi ha hagut cap novetat, cap idea, que ajudés a fer més fàcil la tasca dels informadors. En el bloc de la gestió de la pandèmia, Laia Estrada, oh sorpresa!, ha reclamat «avançar cap a un model públic 100%»; Jordi Jordan, la versió de casa bona de la CUP, ha començat reclamant «reforçar la sanitat» i després s'ha embolicat en un joc de paraules, passant de la «sociovergència» a «l'esquerrovergència», un mot ben lleig per denunciar l'entesa entre els republicans i els hereus de Convergència.
La cap de llista del PSC, la vallenca Rosa Maria Ibarra, ha mostrat una certa agressivitat, poc habitual en les seves intervencions públiques. Ha assegurat que «la pandèmia ha estat un fenomen mundial» i ha manifestat que, pels socialistes, «la salut serà una prioritat». Hauria sigut francament notable que hagués dit el contrari, però no hi ha hagut sort. Raquel Sans, la candidata d'ERC, ha mostrat el seu perfil amable i didàctic, demostrant que si la «via àmplia cap a la independència» d'ERC hagués de tenir alguna cara, seria la seva. Albert Batet, el candidat de Junts, s'ha marcat un Quim Torra i quan se li preguntava per qualsevol cosa, la resposta era: «això va de recursos, això va de sobirania. L'únic canvi de debò que convé a Catalunya és la independència».
Encara dins l'ecosistema independentista, Marc Arza, que sol brillar en els debats, per lectures i agilitat mental, ha començat la seva intervenció amb una proposta, però ha anat perdent perfil propi, gens afavorit pel format telemàtic. Per cert, la proposta d'Arza ha sigut crear una taula per tractar el tema econòmic, que estigui al costat de les reunions del Procicat, l'ens encarregat d'establir les mesures per lluitar contra el coronavirus.
Saltem, ara, al tripartit constitucionalista. La cap de llista del PP, Inma Rodríguez, és una bona candidata, amb formació i oratòria, però ha pecat de novell en diferents moments del debat. Ara que ningú ens llegeix, podem confessar que ha sigut ella qui ha esgotat els tres minuts disponibles en la seva primera intervenció i ha hagut de contemplar, com espectadora, la resta de monòlegs dels seus companys. El número 1 de Ciutadans, Matías Alonso, ha sigut gat vell, no ha perdut el temps i ha col·locat missatges que sonen bé, però són de dubtosa aplicació en administracions greument endeutades, com ara un ajut directe als autònoms, equivalent al 75% dels ingressos de l'any anterior a la pandèmia. La mateixa mesura que a Alemanya, però sense ser Alemanya.
I VOX? Doncs VOX ho enllestirem ràpid. La formació d'ultradreta ha fet participar al debat al seu número 2 per Tarragona, Sergio Macián. Macián no és Isabel Làzaro, la número 1 de VOX a la demarcació. Macián té estudis i això es nota. El candidat de VOX, en resum, ho ha criticat tot i, per fer-ho entenedor, les seves idees força han sigut les següents: govern d'Espanya, caca; govern de la Generalitat, caca; independència, caca; MENAS, caca; i ambaixades caca. Quedi clar que el candidat no ha fet servir en cap moment la paraula caca, és una persona molt educada, però pinta un paisatge tan destructiu que només es pot concloure que Catalunya, pels cervells pensants de VOX, està a un pas de ser Sarajevo, 1993.
Independència i els temes de sempre a Tarragona
Ni la situació institucional de Catalunya, ni la situació de les comarques de Tarragona, han aportat novetats. Els independentistes creuen que Catalunya ha de ser independent i els constitucionalistes, no. Al mig, el PSC, que vol semblar dialogant, però aspira a ser el nou Ciutadans, sense semblar Ciutadans. I quan s'ha parlat de Tarragona, una mica d'estira-i-arronsa, però poca cosa més. El Baix Penedès és una de les comarques amb més atur del país des de fa anys; Tarragona té un dèficit d'infraestructures; a la CUP no li agrada el projecte de Hard Rock, i al PDeCAT, sí; i el Delta de l'Ebre està molt malament. A l'hora de parlar del Delta ha destacat el tortosí Jordi Jordan, qui ha demostrat tenir el tema per la mà, i el cap de llista de Ciutadans, Matías Alonso. Van passant els anys, i els polítics, i a Tarragona el debat públic sempre és el mateix.
Diumenge, 14 de febrer, diuen que plourà. Una jornada electoral en pandèmia, amb pluja, i amb aquests debats, porta a pensar que la festa de la democràcia quedarà en 'festeta', i encara gràcies.