Tal com era de preveure, la posada en marxa dels serveis del Centre Social El Roser de Reus s'ha aprovat sense problemes. No només el govern hi ha donat suport, sinó que ha comptat amb els vots a favor de tota l'oposició municipal. Suposarà centralitzar bona part de la tasca de Benestar Social i incorporar nous serveis, com el d'allotjament d'urgència, als que ja s'ofereixen ara, com el menjador social o la Xarxa d'Aprofitament d'Aliments.
Tot plegat suposarà la creació de 24 llocs de feina per poder oferir tots aquests serveis. Un tràmit que s'ha aprovat a la mateixa sessió plenària on el Síndic Municipal de Greugesha passat revista a les quixes i reclamacions que la ciutadania li ha fet arribar durant el 2020. La mateixa sessió que ha començat amb un debat encès sobre la idoneïtat de recuperar els plens presencials.
Reus Energia segueix endavant
També ha superat el seu tràmit l'energètica verda municipal, Reus Energia. Després d'engegar, durant el ple del mes de febrer, una comissió d'estudi per analitzar si era viable, el ple d'aquest divendres ha validat la memòria final i, per tant, se li ha donat llum verda. Un pas endavant que s'ha fet amb el suport del govern i del PSC, l'abstenció de la CUP i la negativa de Cs.
Tal com ja va advertir durant la primera votació, Cs ha acabat canviant el seu vot, de l'abstenció al no. Débora García, la seva portaveu, considera insuficient la memòria que s'ha aprovat avui perquè no estableix a quins espais concrets s'instal·laran les plaques solars, quina mena de panells s'escolliran i quin cost suposarà tot plegat.
Qui s'ha mantingut en l'abstenció és la CUP. Segons ha justificat la regidora Mònica Pàmies, «aquesta empresa municipal no sols hauria de procurar estalvi a l'Ajuntament sinó que hauria d'arribar a la ciutadania». Es tracta d'una previsió per al futur, però que no arribarà abans de, com a mínim, cinc anys després d'haver-se posat en marxa la nova divisió municipal.
Pel que fa al PSC, la regidora Carmina Pozuelo ha recordat que a la votació anterior havien optat per fer un «sí crític». Han tornat a donar-hi suport, segons ha explicat Pozuelo, perquè la urgència de fer la transició energètica pesa més que acabar d'aclarir el que encara no els convenç del tot.
Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient, ha admès que «els ritmes son lents». Ha explicat, com li demanava la regidora socialista, algun dels criteris objectius que s'han seguit per instal·lar les plaques solars, per exemple, a algunes escoles. En aquest cas concret, s'han escollit els centres educatius amb més consum energètic.
La comunitat energètica com a model per a la ciutadania
L'oposició ha reclamat, també, que no es miri només per abaratir la despesa municipal en factures elèctriques, sinó que aquest canvi arribi directament a la ciutadania. Rubio ha posat en relleu, en concret, el projecte de la comunitat energètica que es planteja al barri Gaudí. Un model que, «si té èxit», es vol seguir implantant a la ciutat.
La tercera demanda conjunta de l'oposició municipal és saber on es preveuen instal·lar les plaques solars de Reus Energia. Una llista d'ubicacions que Rubio ha assegurat que rebrien aviat. Tot i això, Débora García critica que el govern només contempli ubicacions «potencials» per aquests panells de plaques, sense concretar quines d'aquestes seran ubicacions definitives.
Rubio ha fet valer l'argument que, com ha recordat, el cupaire Edgar Fernández ja va plantejar durant el debat del passat mes de febrer. Ha recordat que, tal com es pot comprovar al portal de transparència municipal, García té paquets d'accions de grans empreses energètiques.
El regidor ha acabat per preguntar-se si no era aquests el motiu pel qual s'oposava al projecte de l'energètica verda municipal. Un comentari que ha ofès visiblement la portaveu de Cs, tot i que ha intentat treure-li importància. Ha etzibat, però, que el projecte municipal «és pur fum perquè si no saben ni on col·locaran els panells...».
Com ja ha fet cada vegada que s'ha plantejat aquest debat, García ha criticat que l'Ajuntament de Reus només bonifiqui la generació d'energia verda per a ús elèctric i no s'inclogui també la d'ús tèrmic. Ha acabat, també novament, per comparar-ho amb la línia d'actuació municipal en els aparcaments subterranis amb la qual tampoc estan d'acord. Consideren que el govern fa servir la capacitat legislativa de l'Ajuntament per mantenir i ampliar monopolis propis en aquests dos àmbits, posant pals a les rodes a les iniciatives privades.