El nou Reglament Orgànic Municipal de Reus preveu que, a mitjan mandat, es convoqui un ple extraordinari, un debat sobre l'estat de la ciutat. Ha tingut lloc aquest dijous a la tarda i ha servit, principalment, per evidenciar que falten menys de dos anys per les pròximes eleccions municipals. Sense arribar a les promeses electorals, els discursos sí que s'han estructurat i han evidenciat una dinàmica més pròpia d'un míting polític.
Discursos que sovint han desdibuixat la línia que separa el context i el balanç polític del mandat actual i dels passats. El poc debat que hi ha hagut s'ha produït durant el segon torn d'intervencions. Sense deixar del tot el to que ha seguit el gruix del ple, sí que hi ha hagut algunes confrontacions de propostes en àmbits o actuacions concretes.
La sessió l'ha obert Carles Pellicer, alcalde de Reus, destacant àmbits com el civisme, que considera «bàsic per mantenir una ciutat estable, agradable i amb qualitat de vida». Ha assegurat, també, que actualment culminen o s'engeguen projectes que s'haurien fet altres mandats si s'hagués pogut.
Pel que fa a actuacions concretes ha subratllat l'eix que es planteja entre el passeig de Mata i la plaça de la Llibertat al nord. I entre el Carrilet i el futur baixador de Bellissens al sud. També la Boca de la Mina, el Parc de Lliscament, la vianalització del raval de Santa Anna i el projecte de l'antiga Hispània.
Li ha agafat el relleu Noemí Llauradó, vicealcaldessa de Reus. Ha començat plantejant una exposició sobre «l'acció del govern municipal en aquesta primera part del mandat». Ha fet un repàs dels projectes i les polítiques impulsades en matèria social, cultural, d'educació i d'esports.
També en l'àmbit urbanístic, el d'habitatge, el de seguretat i el de medi ambient. El PAM ha servit per cloure la seva intervenció, destacant les àrees del desenvolupament econòmic, la projecció de ciutat i l'organització municipal. Un discurs que ha acabat fent incís en les eines de planificació que s'han impulsat.
L'oposició carrega contra el govern
El regidor no adscrit, Raúl Meléndez, ha retret al govern poca capacitat d'entesa. Considera que no donen suport a cap iniciativa que no sorgeixi del mateix govern. També els ha criticat manca de capacitat d'autocrítica.
S'ha centrat en àmbits com l'habitatge, recordant les promeses del govern. Tant la de sumar 1.000 pisos al parc d'habitatge públic com a la de comprar pisos buits en mans dels bancs. Dues apostes que, almenys fins ara, no s'han fet efectives.
La mobilitat, la reforma de la zona sud o els projectes de desenvolupament econòmic n'han estat altres exemples. Meléndez ha carregat pel fet que, al web municipal, figuren com a actuacions engegades algunes de les quals «no se'n sap res».
Pel que fa a Cs, la portaveu Débora García ha assegurat que el govern ha complicat la vida als reusencs. Ha admès la bona feina col·lectiva del Pla de Reactivació, però no s'ha volgut estar de destacar el que considera errors del govern. Com per exemple reclamar els guals als polígons industrials per primera vegada just durant la pandèmia.
De la mateixa manera que s'ha fet amb els guals en camins sense asfaltar. Ha ironitzat que deuen comptar amb una «vorera imaginària per on passen els seus vehicles», motiu pel qual se'ls cobra. L'anunci del tancament del Carrilet també ha rebut crítiques de García, com els costos judicials derivats dels recursos sobre les banderes i pancartes de la façana de l'Ajuntament.
Ha volgut aprofitar les seves intervencions per reclamar algunes mesures al govern, com una baixada d'impostos o la gratuïtat de menjadors escolars i escoles bressol. Ha acabat per carregar contra les «obres megalòmanes» com l'anunciada al passeig de Mata. «Només busca eliminar aparcament gratuït per incrementar exageradament el de pagament», ha reblat.
L'ha prosseguit la portaveu de la CUP, Marta Llorens, que ha criticat el format del debat. També ha fet balanç de l'inici d'un mandat on ha acusat ERC de«preferir entrar al negoci de les cadires» pactant l'alcaldia de Reus a canvi de presidir la Diputació de Tarragona. Igual que havia fet Meléndez, ha criticat la falta d'habitatge públic i el que considera manca de voluntat política.
En concret en programes com les subvencions per reformar habitatges. Ha afirmat que només s'hi han rebut deu sol·licituds perquè s'ha plantejat malament d'entrada. De la mateixa manera que el fet que, fa dos anys, hi hagués «2.000 pisos buits en mans de bancs».
Una situació a la qual el govern «no ha volgut fer front». Ha acabat per carregar contra les APEU i la diferència de sous entre Ajuntament i empreses municipals. També contra el fet que «Reus Refugi ha hagut de fer un cop damunt la taula perquè es negava l'empadronament».
Forta enganxada del govern amb el PSC per l'ordre d'intervenció
Després de la CUP s'havia previst la intervenció del PSC. Tot i això, el portaveu Andreu Martín ha anunciat que no intervindria fins que no ho haguessin fet tots els grups municipals amb menys representació. La dinàmica habitual pel que fa als grups municipals és la d'intervenir en ordre invers de representativitat.
Per aquest ple s'havia proposat que intervingués primer el govern, després els grups de l'oposició i després els grups del govern. Una dinàmica que va aprovar la majoria de la Junta de Portaveus, però amb la qual el PSC no es va mostrar d'acord. «El ROM marca que l'ordre s'ha d'establir per consens, que no va ser-hi a portaveus», ha argumentat Martín.
Pellicer, visiblement molest pel posicionament socialista, ha respost al portaveu «què vol, forçar-me a mi a fer-ho diferent, ara?». «Em sembla fora de to la seva intervenció, diu poc de la dinàmica del seu grup», ha afegit el batlle. Ha arribat a qualificar de «numeret» la intervenció de Martín.
El portaveu socialista ha accedit a no prendre la paraula si Ara Reus no intervenia abans. La discussió s'ha allargat uns minuts. L'alcalde ha tornat a carregar contra el portaveu socialista afirmant que «vostè l'únic que ha fet és intentar embrutar aquest debat de la ciutat».
«Afortunadament tinc un tarannà diferent del seu, però ja s'ho trobarà», ha etzibat Pellicer per concloure l'enganxada. Finalment, l'alcalde ha donat la paraula a Daniel Rubio, portaveu d'Ara Reus. Més serè, Rubio ha qualificat l'actitud de Martín d'«irreverència política» i «episodi patètic», i ha recriminat especialment que hi hagués regidors socialistes «amb el somriure sota el nas» durant la picabaralla.
Els partits de govern reivindiquen les seves actuacions
Entrant en el fons del ple, ha reivindicat Ara Reus com una formació que no respon ni depèn de Barcelona o Madrid. Ha recordat l'arribada de la formació al ple municipal i, posteriorment, al govern. N'ha destacat especialment la seva aportació a l'hora de definir el model actual d'empreses municipals.
En clau més recent ha valorat positivament àmbits com el de la Boca de la Mina i la 'V' verda. També el Pla de Residus, contradient els índexs de reciclatge que la CUP havia plantejat. Ara Reus també dirigeix la regidoria de Seguretat, Civisme i Convivència.
Una àrea en la qual Rubio ha subratllat l'aprovació de l'ordenança civisme. Com la tasca feta en matèria de seguretat viària a través de la formació i la millora de la senyalització i semàfors. Andreu Martín ha arrencat criticant la poca falta de debat que permetia el format del ple d'aquest dijous.
«Aquest debat és l'enèsim engany a la ciutadania», ha etzibat. Ha considerat que ningú que seguís el ple podia pensar que la ciutat està millor que fa deu anys. Ha admès la feina feta desviant recursos d'accions planificades per fer front al Pla de Reactivació.
Ha carregat, però, contra el superàvit municipal, que ha qualificat de «vergonya». Tal com ja van valorar quan es va anunciar, des del seu punt de vista indica que s'hauria pogut fer més del que s'ha fet. Ha tornat a contradir el discurs del govern afirmant que Reus no té una pressió fiscal alta.
Martín ha plantejat que les comparatives del govern no són rigoroses. En concret pel fet que les ciutats que el govern apunta que tenen més pressió fiscal també compten amb millors serveis i, en general, una millor situació. En nom d'ERC ha intervingut el portaveu adjunt, Daniel Recasens, per evitar que Noemí Llauradó fes, alhora, de vicealcaldessa i de portaveu del grup municipal.
Ha carregat contra el grup socialista per «començar la cursa electoral» buscant un titular en lloc de fer-ho a través del fons del ple d'avui. Per tancar la qüestió ha qualificat de «lamentable» l'actuació de Martín. Més que actuacions concretes, Recasens ha repassat línies de treball del consistori.
Ha recordat que el govern és de coalició, fet que implica que no sempre coincideixin. Una situació a la qual ha donat valor. Ha subratllat la capacitat de reacció davant de la pandèmia, com la de planificar a llarg termini.
Finalment ha entrat en mesures concretes, com les reformes del Mercat Central, el Pla d'Ocupació, els Centres Cívics previstos o el Pla Estratègic. Urbanisme i mobilitat han estat els dos àmbits amb els quals Recasens ha tancar la seva intervenció.
Per part de Junts per Reus - PDECat, Montserrat Vilella ha plantejat la seva intervenció com una «valoració de meitat de mandat». Lamentant que podria repetir-se pel fet de parlar l'última, també ha destacat l'impacte de la pandèmia en la ciutadania. Ha reafirmat que el govern ha pogut «posar eines» per fer-hi front.
Ha reclamant «no menystenir» la «feina ingent» que s'ha fet al llarg dels tres mandats de Pellicer en clau d'ajustos econòmics a causa de la situació del 2011. «És important recordat el recorregut que s'ha fet», ha sentenciat. De fet ha centrat el seu discurs a agrair la feina feta per tots els regidors de govern, sense mencionar accions concretes, sinó línies de treball.