Ho diu la famosa dita: any nou, vida nova. Més enllà de les paraules, però, els fets ens solen traslladar a una altra realitat: any nou; reptes, els de sempre. La regió de Tarragona enceta el 2020 i, poques hores després d'haver estrenat el nou any amb una dotzena de grans de raïm, l'expectativa és similar als anteriors: hi ha moltes matèries, de molta envergadura —d'aquelles que en parlem des de fa lustres i dècades— que cal concretar i que sembla, de fet, que s'hagin de concretar enguany... altra cosa, però, és que acabi sent així.
Aprofitant que acabem d'entrar al 2020, a TarragonaDigital aprofitem per fer un repàs de tots els reptes als quals s'enfronten aquest any les diverses i principals zones de l'àrea metropolitana de Tarragona.
Tarragona, amb el patrimoni com a principal camp de batalla
La ciutat de Tarragona encara l’any amb un seguit de temes importants sobre la taula. En primer lloc, l’estat del patrimoni. El tancament, a finals del mes de setembre, de l’Amfiteatre va destapar dècades de gestió del manteniment de la joia de la corona de Tarragona, el seu conjunt monumental, com a mínim molt deficient. Ara, aquest 2020, s’haurà de veure com funcionen els mecanismes de coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya per millorar el patrimoni.
Així mateix, aquest 2020 s’haurien de veure, en algun moment de l’any, les primeres actuacions al Banc d’Espanya. L’històric edifici de la Rambla Nova hauria d’obrir el darrer trimestre del 2021 per donar llum al Rambla Science. Per complir aquest anunci, s’hauria de veure activitat al Banc d’Espanya durant l’any vinent. El delegat del govern de la Generalitat de Catalunya, Òscar Peris, ha reivindicat que cap a finals d’any les esperades obres de l’hospital universitari Joan XXIII de Tarragona hauran començat.
Encara dins l’àmbit de les competències del govern català, el Port de Tarragona començarà les obres de la nova terminal de creuers, destinada a entrar en funcionament l’any 2021. Per últim, el desenvolupament de la variant de Vandellòs del Corredor del Mediterrani portarà al fet que l’estació de trens de Tarragona esdevingui, al llarg de l’any vinent, un baixador, perquè perdrà els trens de llarga distància, com ara els Euromeds.
Per cert, la qüestió afecta de ple també la Costa Daurada. Com quedarà el servei de Rodalies? Quins trens pararan a les noves i llampants estacions de Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant? Com ho faran els viatgers de Salou per anar cap al sud? I la nova estació al costat de PortAventura? Quan es desmantellaran les vies actuals? Interrogants que li tocarà aclarir al 2020.
Infraestructures i sanitat, els deures pendents a Reus
A la ciutat de Reus es mantenen a l'espera de solució o execució alguns dels projectes més reclamats els darrers anys. El principal és l'Hospital Sant Joan, que ha de canviar de mans perquè l'assumeixi la Generalitat de Catalunya. Ho ha de fer a través d'una Empresa de Dret Públic de nova creació que ha de dependre del departament de Salut.
L'abril del 2017 es va anunciar un consorci entre Generalitat i Ajuntament que havia de posar-se en marxa l'1 de gener del 2018. Aquesta opció es va descartar i es va anunciar l'actual, que havia d'entrar en funcionament abans que acabés el 2019. El 23 de desembre passat es va aprovar el conveni que regula les operacions que s'han de fer perquè l'Hospital Sant Joan canviï de mans. Sense haver fet públics els terminis, s'ha apuntat que la venda en si s'hauria de dur a terme durant el pròxim mes.
Amb un punt de partida més verd, però també s'ha avançat en la construcció del baixador de Bellissens. Ha de suposar una segona estació de tren a la ciutat que doni servei a la zona sud, amb alta densitat poblacional, l'Hospital i el campus Bellissens de la URV com a principals focus de demanda. El govern espanyol estaria estudiant la seva viabilitat i el gruix de viatgers que se'n podrien beneficiar per justificar la inversió.
En la mateixa situació es troba l'estació intermodal que des de Reus, i ara també fent front comú amb l'àrea metropolitana de Tarragona, consideren que cal instal·lar al sud de l'aeroport per connectar-lo amb l'alta velocitat. En àmbit més local, però a mercè dels pressupostos de la Generalitat, segons afirma el Govern, es troba el barri del Carme. Als solars propietat d'Incasòl ja s'hi han enderrocat els edificis expropiats anys enrere i ara, juntament amb l'Ajuntament, cal planificar el projecte urbanístic.
Hauria de donar sortida a la promesa de pisos públics anunciada en campanya electoral, però també al desdoblament del CAP Sant Pere. Al centre d'atenció primària hi treballen dos equips, que equivaldrien a dos CAP diferents i, per la limitació de les instal·lacions, es troba saturat. La possibilitat per desdoblar-lo que ara mateix es treballa és la d'ubicar un dels dos equips al barri del Carme.
L'any que, 'a priori', haurien de començar les obres de Hard Rock
Més enllà del desenvolupament del Corredor Mediterrani que ja hem comentat, a la Costa Daurada, l’any 2020 s'heretaran diversos reptes, alguns d’ells, carregats d’incertesa, com ara el macroprojecte de Hard Rock als terrenys del CRT de Vila-seca i Salou. Fa uns mesos, l’empresa va fixar el maig com a data per iniciar les obres. Avui, encara no ha lliurat la documentació del seu projecte, no ha pagat els terrenys propietat de ‘la Caixa’ i la Generalitat ha hagut de prorrogar la llicència per segona vegada. Mentrestant, la il·lusió amb què es va vendre el projecte fa ja quasi vuit anys segueix apagant-se.
En el terreny més municipal, aquest 2020 hauria de ser l’any que Cambrils comenci a veure la transformació d’un espai emblemàtic del port com és la plaça del Pòsit, amb l’inici de les obres del nou hotel de luxe que hi van projectar els inversors kazakhs el 2013. Potser serà també hora de posar el fil a l’agulla a altres grans projectes pendents com ara el Teatre Auditori o l’avinguda de l’Esport.
A Salou, el gran anhel per a l’any nou és la canalització del barranc de Barenys, unes obres pressupostades en 14 milions d’euros que haurà d’assumir la Generalitat. També serà l’any per iniciar la conversió de Carles Buïgas en una gran avinguda per a vianants i qui sap si també serà l’any en què el govern estatal acabi el recorregut del Camí de Ronda. Pel que fa a Vila-seca, aquest 2020 l’Ajuntament obrirà per fi el Castell com a sala d’exposicions, començarà les obres de remodelació del Celler i enllaçarà els tres nuclis de població amb el reivindicat autobús urbà. A la Pineda, les obres de la ZAL als terrenys del Port de Tarragona marcaran l’actualitat dels pròxims 12 mesos.
Baix Gaià: l'any de la caserna de Mossos a Torredembarra?
Al Baix Gaià, l’any 2020 també comença amb reptes importants pendents de fer-se realitat o, almenys, d’encaminar. La primavera de 2020 havia estat sempre la data en què s’havia fixat l’inici de la construcció de la caserna de Mossos d’Esquadra a Torredembarra, però si la cessió dels terrenys entre l’Ajuntament i Interior s’havia de signar durant la tardor passada, el cert és que no ha estat així. La qüestió s’ha de resoldre de forma imminent i la construcció hauria de començar enguany per entrar en funcionament el 2021.
Hi ha, però, més equacions que cal resoldre a la Torre: una d’elles és la del CAP. L’Ajuntament, Xarxa Santa Tecla i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya tenen clar que cal un nou edifici, però cal formalitzar l’acord, establir terminis i concretar com serà la transició entre un i altre edifici. La teoria sembla cara però no s’ha avançat en la pràctica i és justament en aquest terreny on hi ha d’haver avenços aquest 2020. Tres quarts del mateix a Roda de Berà, on s’incrementa la pressió sobre el Departament d’Educació per a la construcció de l’institut de la vila.
També aquest 2021 veurem inversions esperades, com la conversió en passeig del tram de l’N-340a entre els passejos de l’Estació i de la Sort de Torredembarra o la creació d’una zona verda a l’aparcament que hi ha actualment entre els carrers de Lleida i de Rodes. A Altafulla, un dels principals reptes de l’any és veure com es concreta la creació del Centre de Dia i si es comencen a aplicar solucions per pal·liar la regressió de la platja.
L'articulació de la vegueria Penedès, un dels deures de l'any al nord de la regió
La comarca del Baix Penedès encara el 2020 amb diferents reptes pendents, entre els quals hi ha la definició del model socioeconòmic de la Vegueria del Penedès. Les diferents capitals del territori, com el Vendrell, acolliran a principis d’any unes jornades per recollir propostes, de cara al congrés que tindrà lloc el 21 de febrer al Castell de Castellet.
A l’àmbit comarcal, també caldrà prendre decisions al voltant del model mancomunat de recollida de residus, ja que la concessió a EcoBP acaba a principis del 2021. Ajuntaments com el de Calafell o el del Vendrell ja han expressat els seus dubtes sobre el fet de continuar amb un model similar al dels últims anys, que creuen que ha donat pocs resultats.
Pel que fa al Vendrell, el 2020 es presenta com una oportunitat de projecció a l’exterior amb la capitalitat de la cultura catalana. Aquest esdeveniment permetrà donar més visibilitat a la ciutat, en un any on també s’han de concretar les obres del FEDER de Coma-ruga i l’ampliació de l’illa de vianants al centre. Dos projectes que suposaran una renovació important de l’espai públic. Altres reptes com revertir la saturació escolar als tres municipis de la costa —el Vendrell, Calafell i Cunit— i impulsar el projecte de millora de la C-31 al seu pas per Cunit i Calafell, on es concentra un elevat nombre d’accidents, depenen de si la Generalitat aconsegueix aprovar uns nous pressupostos.
2020, l'any del Museu Casteller de Valls... o haurem d'esperar a les Decennals de 2021?
L’any 2019 va deixar, a Valls, alguns temes pendents per resoldre i d’altres de ben encaminats. L’organització de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2021, per exemple, avança a bon ritme i, amb tota seguretat, després de l’estiu es donarà a conèixer el programa d’actes. Alhora, la Taula de Coordinació de les festes i l’Ajuntament de Valls desgranaran, en els properes mesos, totes les característiques, novetats i reformulacions de l’esdeveniment més esperat de la dècada a la capital de l’Alt Camp. També, durant les festes de Nadal de 2020 s’estrenarà l’anhelat orgue de l’església de Sant Joan com a prèvia al 2 de febrer.
Potser, una de les incògnites més punyents que planaran sobre l’any 2020, i també per a les Decennals, és la hipotètica inauguració del Museu Casteller de Catalunya. Amb el colossal edifici acabat, per fi, en ple centre històric, ara el retard arriba amb la licitació de la gestió de l’equipament. Després d’un primer fracàs en el concurs públic i la inviabilitat del contingut del plec de clàusules, a inici del 2020 els nous terminis per a l’obertura del museu es troben inconcrets, en l’aire, i sense un full de ruta concret. Serà aquest l’any definitiu per obrir aquest espai o haurem d’esperar a les Festes Decennals?
Sense marxar del Barri Antic vallenc, sembla que el nou equip de govern, sortit de les eleccions del mes de maig passat, ja té enfilats alguns dels projectes clau per tal de reconduir la situació límit que pateix aquesta zona de la ciutat. El pressupost d’enguany contempla diverses actuacions patrimonials, com la rehabilitació de la coberta de l’església de Sant Francesc, l’inici de les obres de ca Xapes per a la llar dels jubilats o els primers passos en l’expropiació del pany nord de la plaça de l’Oli, a més dels treballs en el subsòl en aquesta via.
La Conca, a recuperar-se de la riuada amb un ull posat a l'A-27
A la Conca de Barberà un dels reptes que fa temps que s’arrossega és la construcció del túnel de l’A-27. Aquest 2020 s’ha de foradar el túnel per la banda de Lilla, ja que ara s’ha començat per Fonstcaldes. Pel que fa a projectes més concrets, a Montblanc s’ha de consolidar el nou espai de la plaça Sant Francesc. El 2020 s’ha de tirar a terra l’edifici que falta per començar a rehabilitar el portal. En l’àmbit del turisme, s’ha de tirar endavant la reconversió del celler modernista de Montblanc en un equipament turístic de primer nivell.
Moltes de les actuacions que afectaran de forma important als pressupostos de Montblanc tenen a veure amb els danys produïts per la riuada del 22 d’octubre passat: com rehabilitar la zona del Pont Vell o altres àrees afectades. Pel que fa a l’Espluga de Francolí també estan pendents de totes les gestions posteriors a la riuada. Des de l’Ajuntament, però, també volen posar fil a l’agulla en el tema de l’habitatge en aquest municipi, fent un primer estudi per veure quines accions s’han de prioritzar.