Imatge dels efectes d'un temporal en una zona de platja

Deltebre, el municipi de l'Estat on les inundacions afectarien més la població

El perill de les inundacions per fenòmens meteorològics extrems com el de la setmana passada al Montsià és cada vegada més creixent i fa la Península més vulnerable

La intensitat de l'últim aiguat a les Terres de l'Ebre, que també va afectar una bona part de l'Estat, especialment el nord-est de la Península, va inundar diverses zones. El terme municipal d'Alcanar, on la gota freda va afectar amb més intensitat, va quedar negat, i la recuperació tardarà en completar-se mentre les ajudes econòmiques i la declaració de zona catastròfica s'esperen des de les localitats.

Tot plegat, ja no només al Montsià i les Terres de l'Ebre, ha demostrat la vulnerabilitat i l'exposició al perill de moltes zones inundables d'arreu de la península Ibèrica, que provoquen destrosses materials i poden provocar morts. El perill que aquests successos ocorrin és viu i creixent, tant, que més de dues-centes publicacions mèdiques han alertat que la crisi climàtica és «l'amenaça més gran per la salut».

D'una banda, perquè la previsió és que aquests fenòmens meteorològics redueixin cada vegada més la seva temporalitat i siguin més intensos i freqüents. De fet, un informe de l'ONU demostra que els fenòmens meteorològics extrems s'han multiplicat per cinc els últims cinquanta anys. De l'altra banda, l'expansió indiscriminada de l'activitat humana no sempre ha tingut en compte els factors de perill de situar-se en zones de risc.

Les zones inundables creixen cada cop més i posen en perill milions de persones

El ministeri de  Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha fet públiques una sèrie de dades objectives sobre la superfície inundable al territori de l'Estat espanyol. En total, hi ha delimitats 19.900 quilòmetres de zones inundables, una xifra que a finals d'aquest mateix any podria ser de fins a 25.000 quilòmetres.

Aquest càlcul inclou tant el Delta de l'Ebre i el riu, des de Flix fins a la desembocadura, com bona part del litoral tarragoní. De fet, el Col·legi de Geòlegs ha emès un comunicat en què aclareix que els càlculs del ministeri «no inclouen les conques internes de Catalunya, de la costa gallega i les andaluses del sud, ni els arxipèlags».

En cas que les xifres comptessin aquestes zones, segons el Col·legi de Geòlegs, el nombre de persones d'inundacions assolirien cinc milions de persones, un 10% de la població espanyola. Sigui com sigui, el càlcul de Transició Ecològica i Repte Democràtic també esborrona: estima que més de 2.700.000 milions de persones viuen en les zones inundables de més risc de les conques intercomunitàries. 

Deltebre és la localitat de tot l'Estat amb més perill d'afectació per inundacions per a la població

El Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables permet identificar quines són les regions amb més perill d'inundació del país, ja sigui per la intensitat de les precipitacions o per la crescuda del nivell del mar, dos elements que poden estar relacionats. Si es pren un període de retorn de deu anys, 2.075 municipis solen patir inundacions freqüents, que afecten gairebé mig milió d'habitants. Així ho demostra un estudi d'anàlisi de dades de l'startup DOTGIS, recollit pel portal d'actualitat '20 Minutos'.

L'estudi permet saber que el País Valencià és la zona amb més perill d'inundació de l'Estat, a les zones de les conques dels rius, especialment el Túria i el Xúquer. Tanmateix, més preocupant és, a casa nostra, que Deltebre sigui el municipi amb més percentatge d'habitants afectats per possibles inundacions. La taxa és del 86,3% d'habitants que es veurien afectats per una inundació. De prop, a Deltebre el segueix Sant Jaume d'Enveja, amb un 64,8%.

Els danys de les inundacions, milionaris però evitables en molts casos

Precisament, les inundacions són un dels fenòmens naturals que més conseqüències econòmiques i socials provoquen a l'Estat espanyol. El 69% del total de les indemnitzacions de les assegurances de riscs extraordinaris dels últims 25 anys han estat per inundació, segons dades del Consorci de Compensació d'Assegurances. La mitjana anual de danys per les inundacions és de 800 milions d'euros.

De fet, durant les inundacions del 2019, quan el riu Francolí es va desbordar i va afectar especialment localitats del seu curs alt com l'Espluga i Montblanc, s'estima que el cost total de les sol·licituds d'indemnització va assolir els 440 milions d'euros. Molts d'aquests danys es podrien haver evitat, segons afirma a '20 Minutos' el director de l'Observatori de Sostenibilitat, Fernando Prieto.

Les causes d'aquest problema, segons Prieto, són la manca de gestió del territori i l'ocupació de terrenys inundables, a banda de la manca d'informació adequada i estesa. Uns motius que segons el mateix investigador s'han de resoldre i no oblidar al cap d'un període curt de temps, com critica que sol succeir.

Solucions? Millorar el drenatge a les zones edificades i avaluar els riscs abans de construir

Però a banda de problemes, Prieto enumera solucions: instal·lar paviments drenants a les ciutats que filtrin l'aigua que hi arriba, solucionar el problema de les carreteres, que gràcies als murs actuen com a séquies i acceleren la velocitat de l'aigua. A més, hi ha una qüestió més lògica: cal tenir en compte l'avaluació del risc d'inundació a l'hora d'edificar, especialment els alcaldes i els propietaris. 

En aquest sentit, tal com mostra el mapa de risc d'inundacions del ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la majoria de zones amb més possibilitats d'inundar-se se situen al voltant de les capitals de província. Això és, zones molt edificades on l'absorció i el drenatge de l'aigua és molt menor.

Juntament amb el fet que se situïn en zones inundables, s'uneixen dos factors que creen les circumstàncies idònies perquè les inundacions facin mal. Un exemple paradigmàtic d'aquests casos, d'exposició a les inundacions, segons Fernando Prieto, de l'Observatori de Sostenibilitat, són els càmpings. Una afirmació que corrobora l'última DANA o gota freda, que va negar el càmping dels Alfacs i va obligar a confinar un centenar de persones.

El Col·legi de Geòlegs defensa «tornar a la natura el seu territori»

El Col·legi Oficial de Geòlegs aposta, en el comunicat emès, per «tornar a la naturalesa el seu territori», en referència al sòl urbanitzat en ubicacions on no convindria. Manuel Regueiro, el seu director, explica a '20 Minutos' que la petició del Col·legi al Ministeri de Transició Ecològica és que impedeixi que se segueixin construint cases en zones de risc. A més, defensen aplicar una política d'indemnitzacions per expropiacions que, tot i ser cara, generaria més beneficis a llarg termini.

El Ministeri per la Transición Ecològica defensa el Reial Decret aprovat el 2016, que estableix els límits per fer i desfer en les zones inundables. Des que va entrar en vigor, es fan 2.000 informes diaris d'urbanisme dels ajuntaments i comunitats autònomes, per comprovar que compten amb la cartografia necessària i que compleixen amb els requisits, i que deneguen plans urbanístics si no es compleixen. 

El subdirector general de Protecció de les Aigües i Gestió de Riscos, Francisco Javiér Sánchez, reitera a '20 Minutos' que «la normativa és molt estricta des de fa cinc anys». Assegura que, actualment, es treballa en mesures de prevenció. Entre altres, una d'elles és la que, gràcies als models numèrics de l'Aemet, la mesura del cabal dels rius i el sistema de Protecció Civil, a més d'altres registres, permetria avisar a temps la població perquè es prepari per a les inundacions.