La pandèmia ha deixat efectes en tots els àmbits de la societat. Municipis com Reus han elaborat plans de recuperació. En el cas de la capital del Baix Camp, pionera en aquesta línia de treball, es va vestir un «pacte de ciutat» que va incloure no només govern i oposició municipals, sinó també els agents econòmics i socials.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Un any després s'ha anunciat una segona edició del Pla de Reactivació Econòmica i Social. Això implica prioritzar aquestes mesures per davant de projectes anunciats o d'inversions previstes. Tot plegat quan s'acosta l'equador d'un mandat en el qual s'havien projectat canvis substancials a la ciutat de Reus. Per saber quina radiografia es fa de la ciutat i què es pot esperar dels pròxims dos anys, TarragonaDigital entrevista Carles Pellicer, alcalde de Reus.
El Pla de Reactivació com a mesura contra la crisi
—L'últim any, com a tot arreu, s'han hagut de replanificar inversions i s'ha fet el Pla de Reactivació entre altres mesures. Com diríeu que ha afectat, la pandèmia, a la ciutat?
—Ha afectat molt, com a tothom, tenim una crisi de salut que ha comportat una crisi econòmica i social, i totes tres son preocupants. La salut afecta moltes persones i l'Hospital ha patit molta tensió, durant aquest temps; la crisi econòmica està afectant moltes empreses, sobretot petites, i això fa patir perquè són un dels motors de la nostra ciutat, les petites i mitjanes empreses. També ens afecta com a costa, perquè hi ha moltes famílies de Reus que viuen de l'àmbit turístic.
I després hi ha la crisi social, que també preocupa moltíssim, la gent que, a conseqüència de la crisi econòmica, no pot seguir o li costa seguir. El meu capteniment ara és ajudar que aquesta situació sigui el menys greu possible per la gent i veure com reconstruïm tot això.
Hem posat tots els elements que tenim a l'abast, que són els diners del pressupost municipal, i vam ser el primer Ajuntament de Catalunya que vam posar 4,5 milions d'euros en ajudes a les persones, les famílies, el comerç... Vam idear els Bons Reus, que han anat molt bé, i des del sector es diu que la seva caiguda ha sigut menor perquè els Bons Reus han aguantat com un coixí. Ens hem adonat que no ha sigut suficient i hem hagut de duplicar la proposta econòmica fins als nou milions d'euros que posem a l'abast de la ciutat, i amb recursos propis, que és fruit d'una economia municipal estable, suficient i en bona situació.
—Pel que fa a les restriccions, com s'hi ha adaptat, la ciutat?
—La gent la veig una mica trista, perquè voldria sortir, voldria pensar en l'estiu, però els he de recomanar paciència; estem mirant d'influir en la Generalitat perquè el comerç no tanqui els dissabtes, però no me n'acabo de sortir. Entenc perfectament que les mesures provoquen situacions personals difícils.
Hi ha moltes coses que no s'entenen, jo tampoc les entenc, com que els dissabtes hi hagi el comerç tancat tenint la comarca tancada, no té cap sentit. Ens hem passat les rebaixes consumint nosaltres mateixos, i també necessitem les persones que vénen de fora. No té cap sentit que, des d'un criteri local, territorial, els dissabtes el comerç estigui tancat. No soc autoritat sanitària, i els seus motius deuen tenir, però això afecta molt tot plegat.
Els grans projectes acabaran el mandat almenys començats
—Entre la campanya electoral i la presentació del Pla d'Acció Municipal es plantejaven projectes i inversions a força zones de Reus. De tot això, què en quedarà, després de l'impacte de la pandèmia?
—Hi ha molts projectes en marxa, i molts que venen del mandat passat. Per exemple la recuperació del passeig de la Boca de la Mina, que és espectacular i quedarà com una obra important per al futur. El meu pas per l'alcaldia ha tingut una crisi econòmica, una crisi política i una crisi pandèmica. Però tot i això s'han fet obres importants.
Aquesta setmana mateix hem presentat el trasllat de les parades d'autobús, que ve del mandat anterior i de l'anterior. Les propostes no acaben en un sol mandat, és molt difícil, tota la maquinària municipal i administrativa és lenta, s'han de fer licitacions, adjudicacions, tot és molt complex.
El Parc de Lliscament veurà la llum els pròxims anys i a l'abril comencem al raval de Santa Anna. És un projecte que ve de lluny, i tenia interès a atacar, en el bon sentit, els ravals, vianalitzar-los perquè estem parlant de l'Agenda 2030, de l'ecologia i la contaminació, de les zones 30.
I la piscina municipal, que espero veure-la ben encarrilada a finals de mandat, com el Centre del Roser, que està molt avançat. Un centre dedicat a la persona, és un model únic d'atenció a les persones, i a més donem sortida a un equipament que estava obsolet com la presó, i passem de ser presó a fer atenció.
Una alcaldia com aquesta dona molt de si. El primer mandat no vam poder fer pràcticament res, vam reconstruir l'Ajuntament econòmicament. Vam haver-nos de reordenar, però ens n'hem sortit molt bé. El segon mandat va ser complex per la falta de suports per tirar endavant propostes, i les dues qüestions de confiança, una crisi política important, però també ens en vam anar sortint.
Els serveis mai s'han vist afectats, en aquesta ciutat, ni quan teníem 0 euros. I ara es van materialitzant els projectes que hem anat dient i s'aniran fent. S'acabaran tots? N'hi ha algun de grans que els deurem veure començats. La piscina la veurem començada, podria arribar a ser que estigui acabada. A mi m'agradaria molt veure començada l'estació de Bellissens, que ve de fa 15 o 20 anys, i ara va per bon camí, de l'Estat, però bon camí.
—Anys enrere s'havia fet molt d'incís amb les relacions amb Tarragona, s'havien fet comissions bilaterals de mobilitat i d'emergència social, s'havia fet un front comú en infraestructures... Com és que no s'ha treballat en aquesta línia per fer front a la crisi actual?
—No hem fet coses conjuntes, però l'alcalde de Tarragona i jo hem parlat molt de temes importants, com el tramvia del Camp. Estem en contacte permanent, amb l'alcalde de Tarragona. Potser no ho fem tan explícit com es feia abans, però la meva relació amb l'alcalde Ballesteros era molt bona i amb l'alcalde Ricomà també és molt bona. Ara mateix el que fem són qüestions molt de municipi; el nostre Pla de Reactivació som nosaltres que sabem a què ha de fer front.
Qui si que ha fallat aquí és l'Estat, perquè els famosos 3.000 milions que vam lluitar, encara no en tenim el retorn, i això ens aniria molt bé per ajudar a fer front a aquests plans de suport, s'hauria d'incentivar més el pla d'ocupació. La Diputació sí que ha fet la seva feina, i de manera coordinada. S'han pogut fer aportacions per ajudar la ciutadania. I siguem justos, la Generalitat també ha fet les seves aportacions.
Redessa estudia posar sis solars a disposició de promocions d'habitatge protegit
—Fa anys que es parla de l'habitatge com un dels grans temes de ciutat i s'han presentat alguns projectes en aquesta línia com el de l'antiga Hispània o el barri del Carme. Quina radiografia en feu i què n'hem d'esperar?
—El projecte de l'Hispània m'il·lusiona, és un projecte d'aquells que també ve de fa molts anys, i ara va avançant molt bé, amb un aparcament subterrani de dues plantes, que és el que segurament veurem ja començat el 2023, i dos edificis, un de protecció oficial i l'altre de renda lliure amb equipaments municipals i locals comercials.
És un gran projecte de ciutat que tancarà la part central. Les consultes prèvies han tingut quatre empreses interessades, i ara s'han d'analitzar aquestes consultes per fer les adaptacions al projecte. El que també farem ara en matèria d'habitatge de protecció oficial és obrir un període de consultes preliminars per fer habitatge públic a diferents solars de la ciutat.
És un projecte de Redessa amb sis solars que són propietat de Redessa i de l'Ajuntament. Estem analitzant-ho per poder oferir a la ciutadania habitatge públic en règim de lloguer. Ara no podem avançar res més que això, i la regidora Teresa Pallarès —dirigeix l'àrea d'Habitatge— explicarà aviat aquest projecte.
—S'arribarà als mil pisos públics que es van anunciar en campanya electoral?
—Quan fas un anunci, expliques una voluntat, una voluntat de tirar endavant projectes perquè hi hagi habitatge protegit, públic. Si no en són 1.000 en seran 200, 300 o 4.000, tant li fa. El que interessa és el missatge de dir que aquesta ciutat necessita habitatge públic. Si quan hi havia diners en aquesta ciutat s'hagués fet una inversió en aquest sentit, avui estaríem parlant d'una altra cosa. Ara tornem a tenir diners i per això podem fer-ho.
—Vinculades a aquesta falta d'habitatge, s'han produït ocupacions a diferents espais i edificis puntuals, però també en zones concretes. Quina radiografia en feu, d'aquesta situació?
—De les ocupacions n'estic en contra. Si hi ha una ocupació, la Guàrdia Urbana o els Mossos d'Esquadra actuen. Perquè no hi hagi ocupacions hi ha d'haver pisos socials. Els governs de l'Estat i de la Generalitat, però també el de Reus, han de posar a l'abast pisos socials. Mentre nosaltres necessitem diners, per exemple ara, per mantenir la ciutadania amb la crisi econòmica i social, hauríem pogut fer altres coses.
—S'han vinculat, sovint, a una qüestió de seguretat, i ja no directament lligades a aquestes ocupacions, però algunes zones reclamen més presència policial, per exemple. També s'havia anunciat una gran ampliació de plantilla de la Guàrdia Urbana; en quin punt està tot plegat?
—Reus és una ciutat segura, o no menys segura que altres ciutats. En una ciutat de 107.000 habitants, és impossible que tothom es porti bé. Hi ha dos vessants que s'han de mirar. La gent pot anar tranquil·la pel carrer? Sí. Falten policies? Sí, però n'anem posant, anem anivellant la plantilla, l'hem d'adaptar a una ciutat com la nostra, i la regidora Vázquez està fent una gran feina.
Ara tenim les comissaries de proximitat tancades per la Covid, però volem tornar-les a obrir. La gent, la ciutadania sempre veu falta de policia, però això no vol dir que no n'hi hagi o que no hi sigui. Sempre es necessita més Guàrdia Urbana; tenim una gran col·laboració amb Protecció Civil, i els agraeixo molt la seva feina. Nosaltres estem posant més Guàrdia Urbana, i el pròxim govern haurà de fer un esforç per seguir-ne posant.
Projectes que «traspassaran mandats»
—Entrant en projectes concrets, la vianalització del raval de Santa Anna l'hem d'entendre com un primer pas d'un projecte molt més gran?
—Ho entenem així, sí, però tots els canvis requereixen un procés de maceració. Quan l'alcalde Abelló va fer els ravals amples també va tenir problemes; la gent és reticent a fer canvis, jo també. Aquí, aquest procés ja l'hem passat, hem fet les consultes amb els veïns, amb els botiguers, i els temps han canviat molt des de l'alcalde Abelló fins ara, i va fer una gran obra, però ara hem de fer un pas més. La gent ha de poder sortir a passejar, hem de tornar a fer valdre aquell famós eslògan de «L'art de comprar passejant», potser hem de retornar al que es feia a l'època de l'Estanis Salvadó.
Tot plegat té una configuració d'una ciutat més agradable, sostenible, amable. Que passin els cotxes per davant de les botigues i no parin, no té cap sentit. És millor que passi gent i compri. Si això és un primer pas pel tancament total del raval? Això és un altre debat, que s'haurà de tenir, també amb els veïns i comerciants, i que haurà d'incloure una remodelació de la plaça del Prim, i això no es pot fer aquest mandat, però sí el següent.
—També hi ha propostes a la zona nord, algunes vinculades a Adif, com el pont del barri Gaudí o els terrenys del costat de l'estació. Sabem quan podrem veure-hi canvis, en aquells espais?
—El pont del barri Gaudí està, per dir-ho així, a punt de caramel. Hem tingut un parell de reunions, l'associació de veïns ha vist el projecte, hi vam fer un parell de retocs d'acord amb ells la setmana passada, perquè hi ha de cabre el carril bici, les voreres més amples, els cotxes... Això està en marxa i ho veurem fet enguany.
Els terrenys són un mantra. Adif té tants terrenys per tot arreu... Ara que hi tenim molt bona relació, tinc previst, a la pròxima reunió per parlar de Bellissens, parlar també d'aquests terrenys, que han de ser residencial i zona verda. De fet, d'Adif també em preocupen la giratòria i la torre de control, que s'han de preservar.
—A la mateixa zona també s'ha anunciat una reforma del passeig de Mata, aquesta sí, de competència municipal.
—Aparcament soterrat, ja ho vam dir. Estem treballant per ultimar el projecte, que es presentarà pròximament. I de la passarel·la de l'estació no en podem dir res fins que no estigui desbloquejat el tema amb Adif. Si hem de posar una passarel·la que no vagi enlloc, no té sentit. Això ja serà el pròxim mandat; les coses s'han d'anar treballant i són lentes, però es farà.
És com Bellissens, que va començar amb l'alcalde Pérez i s'acabarà ara. L'hauré fet jo? No, l'haurà fet la consecució de diversos alcaldes, entre ells, Pérez i jo, per exemple. Els projectes grans traspassen els mandats; si amb quatre anys ho poguéssim fer tot...
—Recentment s'ha presentat Reus Energia; abastirà part de l'energia de l'Ajuntament, les empreses municipals i els organismes autònoms. Sent així, quin benefici suposa, per a la ciutadania?
—De moment ja en té perquè és un d'aquests projectes que traspassarà mandats i estalviarà diners a l'Ajuntament, i per tant hi haurà més pressupost per fer altres coses. Però a banda d'això, és una comercialitzadora. L'Ajuntament ja pot comprar ara plaques solars, però la comercialitzadora és qui pot comprar i vendre energia al mercat. Ara es fa, gairebé com una prova, amb l'Ajuntament, i tornem al mateix, els tràmits per crear Reus Energia duraran un any.
I durant aquest any poden haver canviat moltes coses, però el que està clar és que no som cap competidor amb les grans empreses elèctriques, però sí que podem generar el que necessitem a l'Ajuntament, els organismes i les empreses, i això serà estalvi que anirà a pressupost. A mesura que tot això funcioni, podrem fer d'elèctrica per a la ciutadania, però no podem començar la casa per la teulada. Som més prudents, anem pas a pas i amb seguretat, convençuts del que estem fent.
—Deixant de banda projectes concrets, aquests dies ha crescut la polèmica per l'enderroc d'un edifici al carrer de Sant Llorenç i la previsió d'enderrocar també el Mas de l'Escorial. Què responeu, a qui critica aquests enderrocs i considera que no es cuida el patrimoni?
—El patrimoni el cuidem, i jo crec que molt. Ara invertirem 150.000 euros el Mas Totosaus, que està molt malmès des de fa molts anys. La casa del carrer de Sant Llorenç no estava protegida, s'ha fet tot legalment i correctament. És un projecte del pla urbanístic del Carme, de començaments de l'època de l'alcalde Pérez, quan Solà-Morales va fer aquest projecte.
Hi deia que aquesta casa havia d'anar a terra perquè per allà hi havia de passar un carrer, que lliga la plaça d'Yzaguirre amb el carrer de Jacint Barrau. En aquell moment es va plantejar així; avui s'hauria pogut plantejar d'una altra manera? Segur, però es va planificar així; crec que hem de fer una reflexió sobre el patrimoni.
—Parleu de la planificació urbanística del barri del Carme, que havia quedat aturada fa molts anys. Està previst reprendre-la? I si és així, lligada al desdoblament del CAP Sant Pere?
—Sí, i hem tingut reunions amb els veïns i s'està estudiant canviar algun vial, però seran coses independents. Igual que l'aparcament de la zona del carrer de Sant Benet. Tot va per un altre costat. Allà hi va un CAP i un aparcament, que jo crec que ho veurem el pròxim mandat perquè és de la Generalitat, a més d'Amersam. El barri del Carme necessita esponjament, és un barri envellit i s'hi ha d'actuar.
—Heu repetit diverses vegades que els grans projectes traspassen mandats, que n'hi ha que començaran o es plantejaran ara i s'acabaran a partir del 2023. Voleu tornar a ser a l'alcaldia, el pròxim mandat?
—Això ho respondré quan toqui, ara encara no correspon. Queden dos anys, deixeu que faci feina fins llavors i, quan sigui el moment, ja diré què faré.