La COVID-19 és el nom de l'any a Tarragona i a la resta del món. Tot resum dels mesos que deixem enrere ha de passar, per força, per explicar els efectes del coronavirus en el dia a dia. Ara bé, a Tarragona capital s'han viscut d'altres episodis destacats i cap d'ell, malauradament, de característiques positives.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
El 2020 tarragoní va començar malament, amb la gravíssima explosió química d'IQOXE, i no va acabar gaire millor: amb l'anul·lació del POUM de la ciutat i el retorn a la vigència del pla general de 1995. Entremig, però, la ciutat encara ha tingut la seva pinzellada de notícies positives, com ara l'anunci de la milionària inversió a la Ciutat Residencial després d'anys i panys d'abandonament. No ha estat un any, en línies generals, en absolut positiu a la capital.
14 de gener de 2020, 18.40 de la tarda
No mancaven gaires minuts per les set de la tarda del 14 de gener quan el rellotge es va aturar a la planta de derivats de l'empresa IQOXE, al Polígon químic Sud, al terme municipal de la Canonja. Un reactor de la cinquena planta de l'empresa, ubicada al polígon, va volar pels aires amb conseqüències dramàtiques: tres morts, vuit ferits, milers de desperfectes i la por al cos dels veïns i veïnes de Tarragona perquè el dia més temut, el dia que «explota la química», havia arribat.
Les imatges de la planta en flames; del bolet explosiu que es va generar; dels desperfectes a Bonavista i a Ponent, a tres quilòmetres de distància de la planta, van fer la volta al món i no hi havia per menys. Un dels vídeos més impactants d'aquella jornada tràgica recollia com de cop i volta, en plena tarda d'hivern, es feia de dia a l'aparcament d'un establiment comercial de les Gavarres.
11 mesos i mig després, a les portes del primer aniversari del tràgic succés, la gran explosió química d'enguany ha deixat un nou PLASEQTA; una declaració institucional del govern municipal de Tarragona; dues explicacions sobre els orígens de la deflagració, una per part de l'empresa i l'altra el sumari judicial del cas; i una comissió d'estudi de la seguretat de la indústria química al Parlament de Catalunya. Una comissió, cal destacar, a la qual els principals càrrecs de l'empresa no hi van assistir. Ara, a les portes del primer aniversari, sobre la taula hi ha la crida de la CUP a recordar els fets amb una gran manifestació i la polèmica sobre la conveniència, o no, que l'associació de veïns de Bonavista rebi una aportació econòmica per part d'IQOXE.
L'esclat de la pandèmia capgira el guió
L'alarma saltava més o menys a tot arreu igual. A mitjan mes de març d'enguany, el món s'aturava per mirar de fer front a un enemic microscòpic, la COVID-19. A la ciutat de Tarragona, l'equip de govern municipal no trigava gens a reaccionar i el divendres, 13 de març, l'alcalde de la ciutat publicava un ban amb les primeres restriccions per poder fer front a la pandèmia.
D'aleshores a ençà, s'han succeït les mesures, una rere l'altra: primer, la supressió dels mercats ambulants, el tancament de la cultura, les restriccions a la xarxa de transport públic, el teletreball dels funcionaris; l'obertura de la cultura a l'estiu, amb una Santa Tecla pandèmica però Santa Tecla, i el tancament d'aquesta mateixa cultura a l'inici de la segona onada.
Tarragona ha sigut una ciutat, si la comparem amb municipis pròxims com Reus o Vila-seca, que han presentat xifres menys agressives de l'evolució de la pandèmia. Tarragona ha sigut una ciutat exemplar en la cura de les persones sense sostre en ple esclat de la pandèmia. De fet, el consistori va estar entre els primers municipis a cercar una solució per aquests ciutadans, habilitant el pavelló municipal del Serrallo perquè poguessin passar el confinament dur, el confinament de primavera.
Ara, quan s'albira la llum al final del túnel, quan les vacunes estan de camí, la regió sanitària del Camp de Tarragona veu com la tercera onada comença a prendre forma i prega perquè no esdevingui el tsunami que veus com el professor de la URV, Àlex Arenas, pronostiquen des de fa mesos.
L'urbanisme de Tarragona salta al passat
El primer any complert del govern municipal de Tarragona, format per la coalició entre ERC i En Comú Podem, ha estat ple de pedres pel camí. La darrera, per ordre cronològic, pot tenir greus efectes econòmics sobre la ciutat. El dimarts, 17 de novembre, es coneixia la sentència que anul·lava el POUM de Tarragona i tornava la capital al pla general de 1995.
Gestionar una ciutat sense pla general, o amb pla general de fa 25 anys, és tot un repte i l'equip de govern va reaccionar ràpidament amb una roda de premsa on anunciaven que treballarien amb l'executiu català per trobar una solució i que els projectes que estaven en marxa, com Ten Brinke al PP-10, es mantindrien. Ara bé, d'altres polèmics com ara la Budellera, que l'actual equip de govern mai ha vist amb bons ulls, queden penjant d'un fil.
Un 2020, i no és un apunt menor, que també ha sigut l'any en el qual Ten Brinke, el substitut del fallit projecte Ikea de Ballesteros, ha començat per fi les obres. Una bona notícia pel que significa de creació de llocs de treball i un repte per a un comerç local greument afectat per les restriccions imposades per la pandèmia.
Tot plegat, la ciutat s'ha quedat sense POUM per una greu errada dels governs municipals socialistes. El pla general de 2013 contemplava que, en els terrenys que hi ha a tocar de les instal·lacions de la companyia CLH, es canviés l'ús industrial i passés a ser residencial, inclòs un parc públic lineal. CLH va presentar recurs perquè el consistori no havia demanat un informe previ estatal en matèria d'hidrocarburs i l'alt tribunal espanyol ha acabat donant la raó a la companyia.
Punt final al 'Rancho Grande', punt i seguit al cas Inipro
IQOXE, la pandèmia i el POUM són els tres grans noms propis de l'any a la ciutat de Tarragona. Ara bé, aquest 2020 hi ha hagut altres titulars a la ciutat, alguns d'ells de molta rellevància social. Per una banda, el Serrallo i la Part Alta han dit adéu a dos problemes de convivència enquistats: les ocupacions al 'Rancho Grande' i al carrer dels Ferrers, número 7. A finals del mes d'agost, un espectacular operatiu policial desallotjava 34 persones de 15 habitatges del bloc conegut com el 'Rancho Grande'. L'actuació suposava, com manifestaven els veïns, «un abans i un després pel barri». L'equip de govern posava punt final a un problema que els anteriors governs municipals no van saber arreglar.
Però el Serrallo no és l'únic barri de Tarragona on s'han originat problemes de convivència arran d'ocupacions d'habitatges. A mitjan mes d'agost, aquest mitjà denunciava el malson que vivia una veïna del carrer dels Ferrers, número 7, a la Part Alta de Tarragona. La veïna vivia entre ocupes, majoritàriament exMENAS que, un cop arribats a la majoria d'edat, es veuen abandonats a la seva sort per part de les administracions. Els joves havien causat un augment de la inseguretat al nucli antic tarragoní. Tot plegat va arribar al final quan la policia va desallotjar els ocupes, en una actuació a mitjan mes de setembre. La problemàtica dels ocupes a Tarragona desapareixia dels titulars.
I en l'àmbit polític, paga la pena recordar que enguany s'ha confirmat que l'antic batlle socialista de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s'haurà d'asseure a la banqueta dels acusats pel cas INIPRO. La fiscalia demana a l'exalcalde prop de sis anys de presó. INIPRO, i paga la pena recuperar la memòria, va ser un cas de presumpta corrupció socialista on els governs municipals de Ballesteros haurien desviat diners de Serveis Socials del consistori per tasques a favor del PSC de Tarragona. Era una notícia esperada i aquest 2020 l'ha confirmat.
Entre el fracàs de la Tarraco Romana i l'èxit de la nova ciutat 30
A banda, una altra notícia d'àmplia afectació social va ser la decisió del consistori de Tarragona de limitar la velocitat, en vies urbanes, a 30 quilòmetres hora. Ho va fer a través d'una modificació de l'ordenança de convivència ciutadana que va provocar un gran aldarull a les xarxes socials, però, amb el pas del temps, les protestes han desaparegut i la ciutat s'ha acostumat a una limitació que, segons els estudis realitzats en altres indrets on ho han aplicat anteriorment, ajuda a evitar accidents i millora la convivència entre els vehicles i vianants. La modificació de l'ordenança també va suposar l'arribada a la ciutat dels patinets elèctrics.
Un any complex, ple d'entrebancs i de dificultats, que aquest dijous s'acomiadarà per a no tornar deixant un regust amarg, el més amarg que es recorda, a una ciutat on les petites bones notícies —amb comptagotes— no han pogut evitar la tendència general negativa i les ganes de passar pàgina com més aviat millor. Potser l'exemple més significatiu de tot plegat ha estat veure com, en plena celebració del 20è aniversari de la declaració com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, la Tarraco Romana s'hi ha posat d'esquena i el gran acte de celebració s'ha dut a terme a Barcelona. S'acumulen els deures pendents sobre l'escriptori amb motiu del canvi d'any. Tarragona, certament, no trobarà a faltar el 2020.