Foto de família del grup municipal de Junts per Reus - PDeCat a l'Ajuntament de Reus

Junts per Reus entra en precampanya reafirmant la unitat del grup municipal

El partit ha fet balanç de la meitat del mandat marcant perfil propi dins del govern i valorant les diferències internes com un actiu

Com ja havien fet el Partit Socialista, Esquerra Republicana i Ara Reus, Junts per Reus també ha donat el tret de sortida a la precampanya electoral. Al plenari municipal també fa mesos que es va veure la primera escenificació de la cursa cap al 2023. En el cas de la formació postconvergent, ho han fet en un acte celebrat aquest dimecres al vespre al Castell del Cambrer.

La convocatòria ha servit per fer balanç de la meitat del mandat, marcant perfil propi dins del govern i reafirmant la unitat del grup municipal. Com ja van fer durant la campanya electoral del 2019, l'equip de Carles Pellicer ha tret pit d'aplegar un ampli ventall de sensibilitats polítiques. La primera evidència és l'escenificació en un sol acte del que, uns mesos enrere, encara no s'havia evidenciat que seria una sola llista electoral.

Junts per Reus serà la llista, segons s'ha apuntat, amb la qual concorreran a les eleccions els membres tant de JxC com del PDECat de la capital del Baix Camp. Sense aclarir de manera determinant el seu futur polític, Pellicer s'ha erigit en el líder del grup municipal. L'acte, de fet, ha començat amb el vídeo de campanya del 2019 on es presentaven els deu primers candidats de la llista electoral.

El primer torn de paraula ha sigut per a Pellicer, que ha posat l'accent en la política de proximitat i en la varietat política de la llista. Ha definit el grup municipal com un equip «plural, divers i transversal» tant en militància política com en edat i trajectòria. A continuació, els sis membres del partit han desgranat alguns projectes assolits i previstos de les seves respectives regidories.

JxR anuncia dos nous polilleugers, el primer a l'escola Marià Fortuny

Hipòlit Montseny, regidor de Via Pública, ha destacat el nou contracte de la brossa que, durant tota la tramitació i les discussions polítiques, havia defensat Mariluz Caballero. Montseny també ha recordat els plans previstos per al manteniment de la via pública i la millora de parcs i jardins. Precisament la regidora d'Hisenda li ha pres el relleu, insistint en el rigor del qual fa bandera a l'hora de valorar la gestió econòmica de l'Ajuntament.

Ha tret pit de «la reforma fiscal més important de la història recent de la ciutat» i d'haver captat 1,2 milions d'euros a través d'una regularització del frau fiscal sense sancions. També ha recordat que, amb Pellicer d'alcalde, el deute de l'Ajuntament s'haurà reduït dels 405 milions d'euros als 117 milions previstos per al 2023. Pep Cuerba, regidor d'Esports, ha afirmat que «hem acabat els projectes que estaven en marxa» i se n'han començat de nous.

Ha anunciat dos nous polilleugers a la ciutat, una a l'escola Marià Fortuny i l'altre en una ubicació encara per determinar. El pavelló del Molinet, ha afirmat, serà una realitat quan la Generalitat i el consistori tinguin el pressupost per impulsar-lo. Per últim, ha situat el futur complex aquàtic i de fitness com un pol d'atracció de referència territorial.

El grup municipal de JxR-PDeCat davant del públic assegut en cadires al Castell del Cambrer de Reus
Durant l'acte s'han repassat els principals projectes de cada regidoria del grup municipal | Jordi Olària Gras

Redessa treballa per establir un hub tecnològic a Reus

Montserrat Caelles compagina les regidories de Relacions Cíviques i de Promoció de Ciutat. En el primer cas ha destacat el contacte directe i constant amb les associacions de veïns locals. En el segon, el pla de màrqueting de ciutat i l'aposta pel turisme «sostenible i intel·ligent».

Una línia d'actuació que, segons ha afirmat, ha permès «aconseguir la desestacionalització» turística. Com sol ser habitual, ha valorat especialment les actuacions de col·laboració publicoprivada, posant d'exemple l'atracció d'inversions en el sector hoteler. En comparació a la resta de membres del grup municipal, Caelles ha mostrat un to i un discurs que recordaven als d'un míting.

La penúltima intervenció ha sigut la de Teresa Pallarès, regidora d'Economia i Coneixement i també d'Habitatge. Recuperant el discurs més polític ha tornat a reivindicar la transversalitat —va arribar a Junts després s'haver sigut, anys enrere, una figura de pes al PSC—. Ha seguit amb aquesta línia, aplaudint la feina de l'executiva local de JxC, que va fundar l'agrupació reusenca fa uns mesos i la va presentar el passat octubre.

En clau municipal ha volgut subratllar la feina feta a Redessa en l'àmbit empresarial i d'habitatge. Ha anunciat que s'està treballant per establir un hub tecnològic —un centre neuràlgic— vinculat a la nutrició. Pel que fa a l'Habitatge, ha recordat projectes com el de l'antiga Hispània o la Casa dels Mestres.

L'Ajuntament estudia ampliar el projecte de la Boca de la Mina

La darrera regidora en intervenir ha sigut Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social, que també ha començat el discurs en clau estrictament política. «Jo m'he canviat de partit», ha sentenciat. Ha explicat els motius per militar a JxC i la Crida, centrats en una voluntat independentista que, ha dit, busca tenir els recursos necessaris per executar les polítiques socials.

D'aquest mandat n'ha destacat la posada en marxa del Centre Social El Roser. Més enllà de recordar els objectius de l'equipament, ha reafirmat que serà un servei de referència. S'hi traslladarà el menjador social, i també comptarà amb llits per a l'acolliment d'urgència i un programa d'inclusió laboral.

L'acte l'ha tancat una última intervenció de Carles Pellicer, que ha definit cadascun dels membres del grup municipal amb un atribut. La proximitat de Montseny, l'entusiasme de Cuerba, l'eficàcia de Pallarès, la sensibilitat de Vilella, la il·lusió de Caelles i el pragmatisme de Caballero. Finalment ha volgut repassar aquells projectes d'àrees dirigides per ERC o Ara Reus però, segons ha explicat, que també comparteixen i acompanyen des d'altres regidories del govern.

Ho ha exemplificat amb el Pla d'Acció Municipal, el Pla Estratègic Reus Horitzó 32 o les polítiques de participació ciutadana en general. També ha mencionat qüestions més concretes, com el projecte del Carrilet, la reforma del carrer Ample i el passeig de Mata o la vianalització del raval de Santa Anna. En la mateixa línia ha reivindicat la reforma de la Boca de la Mina, on ha anunciat que s'estudia incorporar-hi altres solars municipals adjacents.

Tampoc s'ha descuidat l'increment de plantilla de la Guàrdia Urbana i el desplegament de càmeres de vigilància. Ha acabat per treure pit d'una reserva de 800.000 euros per redactar projectes executius durant el que queda de mandat, l'impuls de Reus Energia i el baixador de Bellissens.