El 2020 deixa, a Reus, la mateixa petjada que arreu: la de la pandèmia. A la capital del Baix Camp i a tota la comarca, però, amb algunes repercussions particulars. L'increment de famílies necessitades, l'afectació al calendari anual i als negocis o el Pla de Reactivació que s'ha fet per combatre l'actual crisi en són exemples.
A l'altre cantó de la balança, i per segon any consecutiu, el 'Gordo' de Nadal ha servit per alleujar la situació, en el cas d'enguany, de la plantilla d'Indústries Teixidó i de Riudecols en general. Tot plegat en un any que, a cavall de la pandèmia, també ha deixat altres titulars, com el traspàs de l'Hospital Sant Joan, el concurs públic per un nou contracte de brossa o el futur dels Mercats de Reus.
Una crisi sanitària amb gran impacte social
La Covid-19 ha suposat un daltabaix en el sistema sanitari de casa nostra, i ha demostrat l'afectació que pot tenir, també, fora dels hospitals. La ciutat de Reus va passar d'una situació excepcionalment bona —en comparació a la resta del país i a l'entorn— durant la primera onada, a ser un dels municipis en pitjor situació durant la segona onada.
Un impacte que s'ha fet notar a les residències de la ciutat, alguna de les quals ha arribat a ser intervinguda. També als centres sanitaris com l'Hospital o el CMQ, com als residencials de salut mental de l'Institut Pere Mata, Villablanca o el sociosanitari Monterols on, en alguns casos, s'han repetit els brots entre una onada i l'altra.
La repercussió de la pandèmia i, sobretot, de les restriccions per combatre-la ha generat un impacte considerable a l'atenció social i a les xarxes com la d'aprofitament d'aliments, que en el cas de Reus va arribar a col·lapsar. Es va poder redreçar la situació, tot i que des del sector segueixen reclamant que no s'abaixi la guàrdia.
Un altre dels efectes de les restriccions ha estat l'alteració del calendari anual habitual. Ajornaments, adaptacions i suspensions s'han anat repetint al llarg de l'any, des de la Festa Major de Sant Pere , tot i l'actuació no prevista de membres del Seguici, a les Festes de Misericòrdia —que no es van estalviar una Baixada reivindicativa.
I no només les festes, sinó també la Setmana Santa, el Trapezi —que finalment ha pogut salvar alguns espectacles—, esdeveniments històrics com l'ExproReus, més recentment l'arribada dels Reis d'Orient o, de cara al futur més pròxim, Carnaval.
La reacció a la pandèmia, dels Bons Reus a les escoles al carrer
La principal acció per combatre els efectes de la crisi a Reus ha estat el Pla de Reactivació Econòmica i Social. Impulsat per l'Ajuntament, oposició inclosa, va comptar amb la participació dels principals agents socials i econòmics de la ciutat a l'hora de dissenyar-lo.
S'ha concretat en diferents línies d'ajuts a empreses per a diversos sectors i també per a particulars. Una línia que ha tingut la seva acció més mediàtica, i una de les que més impacte ha suposat en els Bons Reus. Amb una inversió inicial de 400.000 euros en bons de descompte per a la ciutadania, ha generat un impacte de més de TAL a la caixa del comerç local.
Fora del Pla, però també com a adaptació a la pandèmia, les escoles de la ciutat han pogut fer servir parcs, places i altres espais públics per fer-hi classes o perquè els alumnes hi passin l'hora del pati. La iniciativa la va impulsar la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus i la va posar en marxa l'Ajuntament amb la voluntat, compartida pels col·legis, que vagi més enllà de la pandèmia.
El nou contracte de la brossa avança a trompicons
Després que caduqués l'any 2017, el contracte del servei de recollida de brossa i neteja viàrias'ha començat a encarrilar. Hauran passat tres anys de pròrrogues, de reivindicacions per part de la plantilla i de discussió política sobre el model del servei, però sembla que finalment, es podrà licitar el nou contracte.
Un avenç que no ha estat plàcid. El comitè d'empresa ha reclamat insistentment que no hi havia els recursos necessaris per executar el servei, i s'ha produït un enfrontament amb l'Ajuntament ha arribat a amenaçar l'empresa amb sancions si no ho solucionava. Finalment, i amb la nova contracta treballant-se, les protestes han apujat el to.
Els treballadors segueixen insistint que s'ha d'anul·lar l'actual plec de condicions per tornar-se a licitar el servei, una reivindicació que no ha tingut efectes en el procediment. Mentre el govern defensa el plec de condicions, l'oposició el troba insuficient o, directament, erroni.
L'any del traspàs de l'Hospital a la Generalitat
Un altre os dur de rosegar ha sigut la gestió de l'Hospital Sant Joan. Després d'anys d'erigir-lo en el buc insígna de l'entramat d'empreses municipals de Reus, l'Ajuntament l'ha acabat cedint a la Generalitat perquè es faci càrrec del que s'havia convertit en una autèntica llosa per a les arques municipals.
No és l'únic equipament que ha portat maldecaps al consistori. Si bé la situació del Centre Mèdic Quirúrgic no és ni de bon tros la mateixa que la de l'Hospital, el seu trasllat s'ha vist ajornat des de la primavera, quan estava previst. Anunciat per finals d'any, les previsions actuals apunten al mes de gener com a data per l'obertura del CMQ a l'antic Hospital Sant Joan.
També en el capítol d'equipaments sanitaris s'ha reafirmat el compromís per desdoblar el CAP Sant Pere al barri del Carme. Un projecte que Ajuntament i Generalitat asseguren que s'està treballant i que també han reclamat els veïns de la zona per donar vida a un espai que, actualment, s'ha convertit en un aparcament de zona blava.
De la cara del Mercat Central a la creu del Carrilet
Els Mercats de Reus han sigut protagonistes d'aquest 2020, tot i que per motius ben diferents. En un cantó de la balança, el del Carrilet, per a qui el govern manté que tancarà portes a principis de l'estiu vinent. Les reivindicacions i fins i tot amenaces d'accions legals per part de les paradistes no han servit per fer canviar d'opinió.
Tampoc han estat útils les reivindicacions de l'oposició municipal, que en diverses ocasions ha presentat propostes de reactivació per l'equipament i que, directament, nega els arguments del govern per defensar-ne el tancament. A l'altre cantó de la balança, el Mercat Central, que segueix encarrilant canvis i reformes per assegurar-ne el futur.
Des de la venda per internet, que ja s'ha posat en marxa, fins a l'habilitació de nous espais per consumir dins del mercat. Tot plegat acompanyat de les importants inversions que alguns negocis fan per reformar o ampliar les parades i, de fons, amb el debat encara no resolt sobre el canvi d'horaris que enfronta, encara avui, bona part dels paradistes amb l'empresa i el govern municipals, però que tampoc aconsegueix un consens dins del Mercat Central.
El futur de Reus, dels projectes urbanístics als canvis en la mobilitat
La Boca de la Mina i el raval de Santa Anna són dos dels espais de Reus que més han canviat aquest any, i que més ho han de fer en el futur. En el primer cas, amb la primera fase de les obres completada, la segona encarrilada, i la tercera a punt de posar-se en marxa.
Al raval ha canviat, per ara, el seu ús, molt més enfocat als vianants. El canvi físic ha d'arribar passada la Setmana Santa del 2021, i ha de comptar amb el beneplàcit de veïns i botiguers, un consens que no hi havia quan se'n va anunciar la vianalització. Tot i que els canvis actuals i futurs només afectaran un tram del carrer, ja s'ha previst la segona fase.
Tot plegat emmarcat en els canvis que ha de portar el Pla de Mobilitat que es treballa. Sense tanta concreció, però també amb algun avenç notable, hi ha altres projectes, com la construcció del Centre Social El Roser, el disseny dels pròxims Centres Cívics de Reus o les reformes urbanístiques que es planifiquen per al passeig de Mata i el carrer Ample, el barri del Carme, la zona de l'antiga Hispània o el Parc del Roquís, que tot i patir un retard, se segueix projectant per al futur més pròxim.
Fora de l'àmbit municipal, també ha rebut llum verda el Baixador de Bellissens després que l'estudi de demanda demostrés que és necessari. Encara dins del capítol dels canvis de fesomia, la Casa Navàs ha recuperat el capcer, recreat a partir de l'original i que podria precedir a la reconstrucció de la torre, un extrem que per ara, no s'ha concretat.
Es licita la piscina coberta municipal
Encara en l'àmbit de les obres hi ha alguns projectes, tots de l'apartat esportiu, que han avançat durant el 2020. Un dels dos polilleugers en construcció s'ha posat finalment en ús, el de l'escola Cèlia Artiga. El segon, amb cert retard respecte al primer, encara la recta final al costat del col·legi Joan Rebull.
Menys avançat es troba el Pavelló del Molinet, que va quedar desert la primera vegada que es va treure a concurs públic, però que finalment ha atret l'atenció d'algunes empreses. En la mateixa situació, però amb més polèmica, la piscina coberta anunciada durant el 2019 ha començat el seu camí. S'ha licitat després d'una ronda de converses amb les empreses privades que poden voler-la executar i, sobretot, gestionar posteriorment.
Precisament aquest model, d'equipament públic gestionat de manera privada, ha aixecat polseguera al plenari municipal, on tant el PSC com la CUP han mostrat la seva oposició. Els primers, perquè consideren que ara mateix hi ha altres urgències a la ciutat, i els segons perquè també rebutgen frontalment aquesta gestió privada.
El problema de l'habitatge impacta als carrers de Reus
L'accés a l'habitatges'ha convertit en un problema per un gruix de població, una situació que el mateix govern ha admès que no té els recursos necessaris per combatre a curt termini i per a la qual s'ha constituït el Consell Municipal de l'Habitatge. Tot i projectar-se diverses promocions d'habitatge privat i haver-ne anunciat algunes de públic, la situació actual ha portat que, en algunes zones, les ocupacions siguin habituals.
Algunes associacions veïnals, com l'Harmonia del Carme, ha fet una campanya insistent per reclamar solucions. Per una banda, per aquelles ocupacions fetes per famílies que no tenen on viure, i a les quals asseguren que entenen i que ajuden. Per altra banda, però també per aquelles ocupacions que acaben portant problemes
Dos incendis diferents en una mateixa nit al carrer de Vallroquetes i a l'avinguda de Pere el Cerimoniós van acabar provocant la reacció del govern, que va tapiar l'edifici i les naus respectivament. Un altre incendi, aquest sí al barri del Carme, va servir d'exemple perquè els veïns tornessin a reclamar mesures urgents d'actuació.
Tot i això, les associacions veïnals segueixen reclamant solucions. Pel que fa a l'habitatge, no se'n preveu cap a curt termini, però sí que s'ha posat en marxa mesures que volen incrementar la sensació de seguretat. N'és un exemple el pla de videovigilància i les càmeres que s'han instal·lat, i que ja ha activat tres fases i prepara la quarta.
El problema que, després de dues dècades, sí que s'ha solucionat, és el trasllat del transformador del barri Immaculada. Més de deu anys de reivindicacions i uns pressupostos participatius l'any 2018 han acabat permetent que l'equip elèctric deixi de causar les molèsties que provocava.